Hi ha indrets al món que provoquen una atracció irresistible, que durant anys han anat construint un univers mitològic en el nostre subconscient, barrejant realitat i fantasia, llegendes i anhels. L'Himàlaia és un d'ells. L'Índia també. I del resultat de combinar-los tenim l'Himàlaia indi, punt culminant del nostre imaginari viatger, objectiu ineludible en el nostre afany d'aventura i descoberta. La duresa dels seus ports, l'aire enrarit a tocar del cel, el mal estat de les pistes, la monumentalitat dels seus decorats i l'exotisme de les seves cultures mil·lenàries, conformen una combinació molt seductora per a qualsevol amant del cicloturisme.


Coll de Taglang La, a 5.328 metres d'alçada
Acompanyeu-nos de nou a la Montse i a mi en aquest espectacular viatge, una vegada més a llom de les nostres bicicletes, des de les caloroses planes del subcontinent indi, fins a les remotes regions transhimàlaiques del Zanskar i el Ladakh, passant pels contraforts sud del Karakorum i arribant fins a la exuberant, encara que sempre inestable, Kashmir, a tocar del Pakistan. Pedalarem per alguns dels colls ciclables més alts del món (alguns per sobre dels 5.000 metres!), rodarem pels pobles habitats més alts del món (per sobre dels 4.200 metres!) i per alguns dels pobles amb els registres de temperatures més baixos del món (-60 graus Celsius!), tot plegat per escenaris èpics en un entorn d'alta muntanya, amb una gran variabilitat de paisatges i de cultures (hindús, budistes, musulmans...) fruit de l'adaptació de l'home a unes condicions de vida molt i molt dures. Records inoblidables i moments indescriptibles que hem mirat de plasmar i narrar per compartir amb tots els amants dels viatges i de la bicicleta.


Escenaris èpics
Durant els mesos de setembre i octubre del 2013 la Montse i jo vam decidir realitzar la travessa integral de l'Himàlaia indi sobre les nostres bicicletes, enllaçant tres grans rutes consecutives que creuen aquesta immensa serralada i que ens atreien com un imant des de ja feia alguns anys, realitzant un total de 1.500 quilometres i 20.000 metres de desnivell positiu acumulat en un total de 27 etapes.



Decorats impressionants a la vall de Spiti
La primera és la ruta de les valls de Kinnaur i Spiti (el tram de Kinnaur també es coneix com a Hindustan-Tibet Road), la segona és la Manali-Leh Highway (antiga ruta de comunicació que seguien les caravanes per anar de l'Àsia Central i Xina a les planes del subcontinent indi) i la tercera ruta és la que uneix Leh, la capital de la remota regió del Ladakh, amb Srinagar, capital de la militaritzada regió de Kashmir, a tocar del Pakistan.


Mapa de relleu. En verd el recorregut en bici. En vermell el trek de Markha
Les tres grans rutes es poden enllaçar perfectament, doncs són consecutives i conformen una espectacular travessa de 1.500 quilometres per l'Himàlaia indi, creuant els estats de Himachal Pradesh i Jammu & Kashmir, els dos més septentrionals de l'índia, fronterers amb el Tibet i el Pakistan.
Ampliació



En verd recorregut realitzat en bicicleta
Si alguna característica destaca d'aquesta travessa, a part de l'espectacularitat dels paisatges, és la gran alçada a la que es desenvolupa. Comptant els dies de pedaleig, de descans i d'algun trek que vam realitzar, vam estar més de 30 dies consecutius per sobre dels 3.000 metres d'alçada (19 en bicicleta), dels quals 15 vam estar per sobre els 4.000 (11 en bicicleta).



Recorregut en bici de color blau.
En aquest mapa de relleu tot el terreny per sobre dels 3.000 metres d'alçada adopta una coloració blanca-blavosa. A l'ampliació es veu millor. En color vermell el trek de Markha.


Ampliació









El coll de kunzum La, a poc més de 4.500 metres d'alçada

L'adaptació a l'alçada és un factor determinant i un problema greu per als que viatgen en vehicle motoritzat, però no per als ciclistes, ja que l'augment d'altitud és molt progressiu i es va guanyant lentament, etapa per etapa. Tot i això no hem d'oblidar que pedalar amb alforges per sobre els 5.000 metres no és mai un passeig! A més a més tants dies pedalant per sobre dels 4.000 també passen factura.


 
Pedalant pel coll de Lachulung La, a 5.077 metres d'alçada












Trek de la vall de  Markha






Quan un es planteja aquest viatge ha de considerar que el menjar indi i les precàries condicions higièniques també acaben passant factura, així que s'han de preveure alguns dies de repòs per recuperar-se dels inevitables trastorns digestius lleus. També és molt recomanable "perdre" alguns dies realitzant algun trek, no només per ajudar a l'aclimatació, sinó per gaudir encara més del privilegiat entorn.


Glaceres i més neu a la vessant sud de l'Himàlaia
Durant aquesta gran travessa vam gaudir d'uns escenaris naturals impressionants i força variats. Aquesta variabilitat paisatgística depèn, a més a més del factor altitudinal, de la proximitat de l'aire humit dels monsons provinents del subcontinent indi, de manera que a la vessant sud de l'Himàlaia hi ha més presència de vegetació, la neu i les glaceres són més abundants i es troben a cotes més baixes.



La roca despullada de formes suggeridores del Ladakh
En canvi a la regió del transhimalaia, on es troba el Ladakh i per on va transcórrer la major part de la travessa, la vegetació brillava per la seva absència i el decorat de fons era un paisatge lunar dominat per la roca despullada que, lluny de la monotonia, ens delectava amb formes impossibles i suggeridores figures sota el paraigües d'un cel blau i radiant i una llum molt especial.


Remuntant la vall de Spiti sobre la bicicleta

Precisament el Ladakh i la vall de Spiti van ser potser les regions on més ens va captivar la inhòspita i agresta bellesa dels seus paisatges, immensos i solitaris, sempre amb algun regal per sorprendre la nostra mirada i recompensar el nostre esforç. La bellesa dels seus escenaris és quelcom que sempre portarem molt endins.



Pedalant per la captivadora bellesa de la vall de Spiti

Pedalant per la immensitat i solitud del Ladakh


La cultura tibetana i el budisme imperen al Ladakh
El nord de l'Índia no només ens va sorprendre per la diversitat paisatgística, sinó que encara ho va fer més per l'accentuada diferència cultural entre regions tant properes però tant llunyanes en quant a hàbits, costums, llengües i religions, doncs mentre a la vall de Kinnaur els seus habitants eren bàsicament hindús, a Spiti i al Ladakh eren profundament budistes mentre que al Kashmir imperava amb força la religió musulmana.
Musulmans al Kashmir
 
Hindús a Kinnaur

 

Obrers treballant a la carretera
L'estat de les pistes i carreteres és també molt variat i resumint molt podríem dir que a les valls de Kinnaur i Spiti és força dolent (sobretot a la primera), a la Manali-Leh Highway està prou bé i de Leh fins a Srinagar està en bastant bon estat. A destacar la enorme quantitat d'esllavissades que vam trobar (especialment a Kinnaur) i el gran nombre d'obrers que hi treballen permanentment en unes condicions molt precàries.

Trànsit de camions per les perilloses carreteres de l'Himàlaia
El trànsit va ser molt intens i caòtic al principi per les perilloses carreteres del Kinnaur, després a la vall de Spiti i al Ladakh gairebé va desaparèixer (potser perquè a principis d'octubre era ja el final de temporada!). Per les rodalies de Leh va tornar a augmentar i després, fins a Srinagar, de nou va disminuir força, a excepció dels centeners de combois militars que patrullaven contínuament la regió del Kashmir.


-Hola com va?
Calia tenir paciència i un autocontrol gairebé budista quan els somrients xofers indis, a mans dels seus folklòrics camions Tata, feien sonar el clàxon a tort i a dret per saludar-nos i animar-nos, sobretot quan ho feien a dos pams del nostre cap! Que hi farem! El gran assortiment de clàxons estridents formen part inherent de qualsevol viatge a l'Índia... Sort que per moltes de les regions més espectaculars que vam passar el trànsit era ben escàs!


-Jo no em penso apartar més!
- Meec meeeec !!!
-Quan sigui gran vull un camió

Pedalant pels paisatges infinits del Ladakh
Sort que moltes de les regions més espectaculars per on vam pedalar tenien un trànsit ben escàs, fet que ens va permetre gaudir dels increïbles paisatges en tota la seva magnitud i apreciar la inhòspita bellesa submergits en la més aclaparadora solitud. La magnitud dels escenaris, els espais sense límit, la lleugeresa de l'aire i el cel d'un blau infinit ens mantenien captivats, gairebé embruixats.


Creuant els paisatges onírics del Ladak sobre la bicicleta
Teníem la sensació de pedalar per la fi del món, allí on es barregen els somnis i la realitat i a on gairebé tot és possible, un món governat per forces sobrenaturals que modelen les muntanyes amb formes capricioses i on les condicions són massa dures per a que tingui lloc el miracle de la vida. Les nostres bicicletes semblaven navegar per aquest univers oníric, atretes per la crida de nous paisatges i nous decorats.






































































  



Pedalant per la capçalera de la vall de Spiti
No seria just exaltar les excel·lències d'aquesta travessa integral de l'Himàlaia Indi sense destacar també la duresa que implica realitzar-la a cop de pedal per compte propi, així com els perills associats a unes regions tant inhòspites i apartades de la civilització, incomunicades per terra durant la major part de l'any i amb total absència dels serveis i comoditats als que estem tant acostumats en el nostre món.



La permanència en alçada és un factor determinant
La permanència força dies per sobre els 4.000 metres, la manca de llits còmodes on descansar, la única possibilitat de rentar-se amb aigua freda en alguns dels campaments, la poca varietat d'un menjar a vegades molt rudimentari i de supervivència, la manca d'higiene, els talls de subministrament elèctric durant moltes hores són alguns dels factors que hem de sumar a la duresa dels ports de muntanya.



Ascendint el port Nakeela La a través de les "Gata Loops"
Pujar un port de 700 o 800 metres de desnivell pot semblar exempt de dificultats, però quan es porten alforges i es parteix per sobre dels quatre mil les coses es veuen diferents, si més no a nosaltres ascendir el port de Nakeela La, de 4.937 metres, partint dels 4.200 metres a través de les més de 20 paelles consecutives conegudes com a Gata Loops, ens va semblar... interminable!



Taglang La, punt culminant de la Manali-Leh Highway
Igualment arribar al punt culminant de tota la travessa, el coll de Talglang La, a 5.300 metres d'alçada, partint dels 4.600 metres també se'ns va fer més llarg i dur del que havíem previst (segurament el fet que els nostres estómacs no funcionessin massa bé també hi va tenir quelcom a veure). Sort que la satisfacció i les emocions d'aquell instant van superar amb escreix tots els patiments!





Pedalant entre pobles budistes tibetans
Darrera cada gran port ens esperaven nous paisatges, noves emocions i noves cultures, guardades gelosament durant segles per gegantines barreres naturals que les han mantingut gairebé immutables al pas del temps, com el remot Ladakh, també conegut com a Tibet indi, antic regne budista independent enclavat a gran alçada, entre l'Himàlaia i el Karakorum.




En bicicleta per un dels trams de la Manali-Leh Highway
En resum, una travessa molt i molt recomanable per a tots els amants dels viatges en bicicleta. Hi trobarem tots els ingredients per a fer d'aquesta experiència una aventura inoblidable i, si disposem de prou temps, podreu enriquir-la amb el profús assortiment de treks per l'increïble Himàlaia indi o aprofitar per a fer turisme per altres regions d'aquest país tant divers i espectacular.




Au som-hi!!
Així que us convidem a compartir amb la Montse i amb mi la travessa integral de l'Himàlaia indi sobre les nostres bicicletes. Agafeu forces, doncs pedalarem 1.500 quilometres i 20.000 metres de desnivell durant un mes i mig i..., si encara us queden forces, després ens podreu acompanyar a fer turisme per altres indrets de l'Índia!
Au som-hi!!






Comença l'aventura!!!
















4 comentaris:

  1. Hola Veri!! No sé si te llegará este mensaje, pero no encuentro en el blog ningún contacto, por lo que recurro al comentario. Estamos pensando hacer este septiembre un viaje parecido al que habéis hecho Montse y tú, por el Himalaya indio. En principio sólo teníamos pensado hacer el tramo Srinagar-Manali, pero viendo lo bien que pinta la zona de Spiti... estamos pensando ampliar el recorrido.
    Nos habían comentado que no era necesario acarrear tienda o cocina ya que existe cierta infraestructura en el primer tramo. Mi pregunta es ¿la zona de Spiti es similar a Srinagar-Manali o se necesita llevar más material?
    Por lo que veo, tenéis el blog de este viaje sin acabar, por lo que a ver si hay suerte y nos ponéis unos cuantos datos prácticos como hicisteis en el de Marruecos.
    Bueno pareja... a seguir disfrutando de los viajes.
    Un saludo de Rubén.

    ResponSuprimeix
  2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  3. Muy buenas Very.

    Mi nombre es Xavi y este año viajare a la India con un colega, a Ladakh, y vi que en 2014 tu estuviste por alli y me gustaria preguntarte. Mi intencion es hacer una pequeña excursion en bicicleta de 3 o 4 dias, desde Leh direccion Srinagar, pero por los dias no me da tiempo a llegar hasta alli. Que pueblo dirias que es el mas adecuado donde poder coger un jeep, autobus o cualquier otra cosa para que me llevase de vuelta a Leh??

    Muchas gracias. Un Saludo.
    Xavi

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Xavi,
      Perdona por la tardanza en la respuesta pero hemos estado unos días por la isla de Hierro en bicicleta y acabamos de aterrizar por casa hace muy poco (por cierto, una isla muy recomendable para recorrerla en 3 o 4 días con bicicleta!)
      Nosotros estuvimos en Ladakh a finales del 2013 y tardamos 9 días en llegar a Srinagar (7 etapas en bicicleta más un par de días entremedio que dedicamos a realizar algún trekking circular). En general los pueblos por los que rodamos eran bastante pequeños y con poca infraestructura. El pueblo más importante por el que pasamos fue Kargil, al cual llegamos tras 4 días de pedaleo, donde había hoteles, comercios grandes y seguro que también había taxis y buses para volver a Leh. De todos modos, es muy probable que el bus de vuelta lo podáis coger en cualquier pueblo de los que pasareis. Como ya he dicho nosotros tardamos 4 días de Leh a Kargil, pero si estáis bien aclimatados y lleváis poco peso seguro que 3 días os serán suficiente y, si queréis llegar más lejos, en algo menos de 60 kms después de Kargil, llegareis a Drass, el pueblo con la segunda temperatura registrada más baja del mundo (en enero del 95 llegaron a -60 grados!!) donde seguro que también encontraréis un bus de regreso a Leh.
      Espero haberos ayudado, cualquier otra cosa no dudéis en consultar, buen viaje y mucha suerte!

      Veri

      Suprimeix