Himalaia Indi en Bicicleta: Sense bici

No tot és pedalar en aquesta vida, així que a l'acabar la nostra travessa de 1.500 quilometres per l'Himàlaia indi, vam decidir aparcar les bicis per a fer una mica de turisme pel resta del país. No fou fàcil elegir el destí, doncs en un territori tant vast, la llista d'indrets per a visitar era interminable, però finalment ens vam decidir per l'impressionant Temple Daurat d'Amritsar, el més sagrat de tots els temples sikhs, a l'estat indi del Punjab, després la impressionant i superpoblada Delhi i, tot seguit, una de les set noves meravelles del món, el bellíssim temple del Taj Mahal. Finalment vam llogar una petita moto i vam estar un parell de setmanes descobrint els encantadors estats de Goa i Kerala.

En verd el recorregut en bicicleta i en vermell el recorregut en bus, tren, taxi o moto

Una vegada arribats a Srinagar, capital d'estiu del Kashmir indi i punt i final del nostre periple ciclístic per l'Himàlaia, vam decidir seguir viatjant per l'Índia, però ara sense les bicicletes. Vam creuar tot el país de nord a Sud, utilitzant busos, taxis, motos i sobretot trens, dels quals l'Índia en té una xarxa molt extensa (i molt econòmica!) que comunica gairebé tots els indrets del país. La veritat és que agafar trens a l'Índia és tot una experiència, ja que a dins dels vagons, a més a més d'anar plens de gom a gom, hi ha una vida i un folklore inigualables, doncs hi podem trobar des de gent dormint pel terra fins a famílies cuinant o tot tipus de venedors ambulants recorrent incansablement els passadissos. Realment és tot una festa!!

Temple Daurat, Amritsar

Al bus nosaltres érem l'atracció, però el que ens sorprenia a nosaltres era... la seva forma d'agafar el telèfon!!

El trajecte en bus fins a Amritsar (fent nit a Jammu, capital d'hivern del Kashmir) fou llarg i cansat, sobretot fins a Jammu, on el conductor s'esforçava en jugar-se la vida (i la nostra també!!) a cada corba, avançant dotzenes de vehicles sense la més mínima visibilitat, fent sonar el clàxon com un posseït i devorant les sinuoses carreteres que serpentejaven entre precipicis de vertigen.

La Montse en bicicleta pels carrers d'Amritsar. Al fons el Temple Daurat contrastat amb la posta de sol

Una vegada el bus va descarregar-nos a nosaltres i a les nostres bicis a Amritsar, vam buscar allotjament a prop del Temple Daurat. Ens va sorprendre la multitud de gent i l'ambient festiu que s'hi respirava, sobretot pels carrers al voltant del temple, on el bullici era total.

L'efervescència dels carrers d'Amritsar

L'endemà l'efervescència dels carrers encara havia augmentat més. Hi circulaven tot tipus de personatges que semblaven talment sortits d'alguna faula mitològica hindú. Els colors i folklore de les seves vestimentes, així com el seu posat, a nosaltres ens semblava de tal extravagància que al seu costat les rambles de Barcelona semblaven una avorrida desfilada de clons grisos i sense personalitat!

Carrer d'Amritsar, amb el Temple Daurat al fons

Amritsar, tot i no ser la capital, és la ciutat més poblada de l'estat indi del Punjab (o Panjab o Panjabi o Punyab), el qual no és més que una part de la regió del Punjab, que cavalca entre el Pakistan i l'Índia. De fet hi ha més extensió del Punjab al Pakistan que a l'Índia. Durant segles aquesta regió ha reclamat la independència dels dos estats, doncs disposa d'una cultura, una llengua i una religió ben diferenciades.

Sikhs caminant pels carrers d'Amritsar

A la regió del Punjab, d'on provenen originàriament els gitanos, hi predomina clarament la religió Sikh, que compta al món amb uns 25 milions de seguidors. És una religió força nova, doncs fou fundada a finals del segle XV pel guru Nanak i predica la creença en un sol déu i en les ensenyances dels 10 gurus, sent en certa manera una combinació d'elements hindús i musulmans.

Sikhs pels carrers d'Amritsar

Aquesta religió, igual que l'Islam, prohibeix la representació iconogràfica de Déu o el culte a figures, mentre que comparteix amb l'hinduisme el principi del karma i dels cicles de reencarnació. Tots els homes són iguals davant Déu i prohibeix, per tant, els sistema de castes. De fet tots els sikhs tenen el mateix cognom: Singh (que vol dir lleó) per als homes, i Kaur (que significa princesa) per a les dones.

A mi només em falta l'espasa!

Els sikhs són fàcils de reconèixer ja que tots segueixen la regla de les 5 K, és a dir, no es poden tallar mai el pèl ni la barba (Kesh), han de portar una pinta de fusta per recollir-se el pèl en un monyo (Kanga), un braçalet de ferro (Kara) al canell dret, una espècie de calçotets ben amples (Kachheira) i una espasa (Kirpan), l'ús de la qual està limitada a la defensa pròpia i la dels dèbils i indefensos.

Família sikh esperant el tren a l'estació d'Amritsar

El 85% dels 25 milions de sikhs viuen al Punjab, encara que n'hi ha escampats per tot l'Índia. Generalment són gent qualificada i emprenedora i molts porten negocis o realitzen treballs de cert nivell, com ara llocs rellevants en l'administració o l'exèrcit. També és fàcil trobar comunitats sikhs arreu del món, com ara a Catalunya, on fins i tot hi tenen alguns temples.

Sikhs i hindús es barregen pels carrers d'Amritsar. Al fons el Temple Daurat

Precisament a Amritsar és on s'ubica el temple sikh més important del món, el Harmandir Sahib, més conegut com el Temple Daurat. Tots els sikhs hi han de peregrinar almenys una vegada a la vida, encara que nosaltres també hi vam veure acudir molts personatges amb aspecte de shadus hindús (monjos ascetes errants que viuen de l'almoina).

Durant els dies del Diwali els carrers d'Amritsar són una festa. Al fons el Temple Daurat

La Montse i jo ens podíem considerar molt afortunats, doncs la casualitat havia volgut que arribéssim a Amritsar el dia abans que s'hi celebrés el "Happy Diwali", coneguda també com a Festa de la Llum. És una festivitat celebrada a tot l'Índia, sobretot per les comunitats hindús i sikhs, encara que de fet els sikhs en diuen Bandi Chhor Divas i no celebren ben bé el mateix.

Sikhs escoltant un sermó religiós

Mentre que els hindús amb el Diwali celebren, tal i com descriu el poema èpic Ramayana, el retorn de Rama al seu regne després de 14 anys d'exili (el qual van rebre amb milers de llums, d'aquí el nom de Festa de la Llum), els sikhs celebren quelcom molt similar: el desempresonament i arribada a Amritsar (precisament el dia de Diwali) del guru Hargobind.

La Montse pels carrers d'Amritsar

Fos com fos, el que no es podia negar era la gran quantitat de peregrins que havien acudit des de tots els confins de l'Índia per a gaudir de la celebració que tindria lloc al Temple Daurat d'Amritsar aquell 3 de novembre del 2013. Indis de totes les edats i condicions recorrien els carrers conformant un esclat de heterogeni de vestimentes i colors.

Mercat en un carrer d'Amritsar

Peregrins vinguts dels confins de l'Índia disposats a passar uns dies a Amritsar

Famílies humils vingudes de molt lluny s'apilaven per les afores del Temple Daurat, portant farcells amb les seves coses, doncs durant aquest dies festius dormien i vivien pels carrers adjacents.

Tot seguit us deixem una mostra de l'ambient que es respirava pels carrers del voltant del temple:

La Montse accedint al recinte del Temple Daurat

Si per algun motiu és coneguda la ciutat d'Amritsar és per albergar el Temple Daurat, més conegut pels indis com a Harmandir Sahib. La veritat és que és un indret molt especial, fins i tot pels no creients. Només baixar les escales d'accés la recinte a l'aire lliure on es troba el temple un ja se n'adona que no es tracta d'un temple més i queda impactat per la solemnitat de la visió i l'atmosfera que s'hi respira.

El Temple Daurat és el centre espiritual dels Sikhs

El Temple Daurat és el centre espiritual i el temple més sagrat dels Sikhs, fins i tot dóna nom a la ciutat, ja que Amritsar significa "Llac del Nèctar Sagrat", doncs precisament el temple es troba al bell mig d'un gran estany rectangular, rodejat per un passeig pavimentat amb lloses de marbre de diferents colors. A la vegada tot el recinte es troba rodejat per uns palaus porticats i pintats d'un blanc immaculat.

Al Temple Daurat tothom i és benvingut

A diferència d'alguns temples d'altres religions on a vegades un té la sensació de molestar o no ser-hi ben vingut, aquí tothom ens somreia i de tant en tant rebíem algun "happy Diwali" , en referencia a la festivitat que precisament celebraven aquell dia de principis de Novembre. Fins i tot les 4 entrades al temple, una a cada costat, simbolitzen la benvinguda a tothom, independentment de la seva nacionalitat, religió, sexe, color o raça.

Una sensació de pau envaïa el recinte del Temple Daurat

L'agradable sensació de benestar que ens va envair al caminar pel recinte, venia reforçada encara més per una música religiosa que sonava constantment pels altaveus i que, lluny d'inquietar o molestar, contribuïa a crear una atmosfera de pau i tranquil·litat.

Per entrar al recinte s'ha de portar un mocador al cap. Al fons les cues per accedir al Temple Daurat del centre de l'estany

L'entrada al Temple és gratuïta i els únics requisits per entrar són treure's el calçat i cobrir-se el cabell (encara que només sigui parcialment). El Temple Daurat pròpiament es troba al centre de l'estany sagrat, i s'hi accedeix mitjançant una passarel·la que sempre vam veure repleta de fidels fent cua per entrar-hi. Tot l'edifici central està recobert d'un laminat d'or.

Nens sikhs a punt de prendre un bany purificador a les aigües sagrades de l'estany del Temple Daurat

Famílies sikhs, algunes vingudes dels confins de l'Índia, es despullaven per prendre un bany purificador a les aigües sagrades de l'estany. Això sí, els homes, com a bons fidels sikhs, mai es treien els seus amples calçotets tradicionals (kachheira), ni el seu punyal sagrat (kirpan), guardant-lo dins del seu característic turbant que evidentment tampoc es treien.

Fidel sikh banyant-se amb els calçotets tradicionals (kachheira) i el punyal sagrat (kirpan) guardat al turbant

Matrimoni sikh "batejant" el seu fill amb les aigües purificadores del llac sagrat

Encara que hi havia religions diverses, dins del recinte del Temple Daurat la gran majoria eren sikhs

Igual que pels carrers d'Amritsar circumdants al Temple Daurat, dins d'aquest també hi havia una amalgama de personatges pintorescos que semblaven extrets d'alguna faula tradicional índia. Els trets facials diferenciats i les vestimentes heterogènies, denotaven les provinences tant diverses dels pelegrins units per la seva fe.

-Vaja pinta que fas col·lega!! -Doncs mira que tu!!

- I tu que mires?

Pelegrí indi a punt d'entrar al recinte del Temple Daurat

Sikhs resant dins del recinte del Temple Daurat

Dona índia entrant al Temple

Shadu hindú

Dones fent cua per entrar al Temple Daurat del mig del llac

- Es deuen pensar que soc una rock&roll star!!

Un fet que ens va sorprendre molt va ser que amb tota varietat de personatges estrafolaris que hi havia per allí, molts joves (i alguns adults també) ens miraven molt insistentment i ens demanaven si es podien fotografiar amb nosaltres. Com si els rars fóssim nosaltres!!

Els raigs del capvespre incidint sobre el Temple Daurat

Com que tot el recinte del Temple Daurat, a més a més de ser gratuït, era un indret molt agradable, on un s'hi trobava d'allò més bé i tenia la sensació d'entrar en comunió amb tot aquella multitud, vam decidir tornar-hi a la tarda, per poder captar així tot l'esplendor dels últims raigs de sol incidint sobre el Temple Daurat i l'estany sagrat.

Al fer-se fosc el Temple Daurat es va il·luminar amb milers de bombetes

Però l'autèntica celebració no va arribar fins que es va fer fosc i tot el Temple Daurat i el recinte adjacent es van il·luminar espectacularment amb milers de bombetes, celebrant així La Festa de la Llum, coneguda també pels hindús com a Happy Diwali o com a Harmandir Sahib, per la comunitat sikh. Els milers de persones que omplien el recinte al voltant de l'estany sagrat resaven i oferien espelmes a Déu.

La festa del Diwali representa l'arribada de l'any nou pels hindús

El moment culminant de la Festa de la Llum tingué lloc quan va esclatar el foc d'artificis i el cel també s'il·luminà per centenars de coets. Per al calendari hindú aquesta festa representa l'arribada de l'any nou, simbolitzant l'arribada del rei Rama després de 14 anys d'exili i d'haver guanyat al dimoni.

Al Langar tothom comparteix un àpat assentat al terra

Després dels focs d'artifici vam anar a un lloc que encara ens va impressionar més: el Langar del Temple Daurat. Tots els temples sikhs del món tenen un Langar, és a dir un menjador on es serveix menjar gratuït absolutament per tothom, independentment de les creences o poder econòmic que es tingui. Tothom s'asseu al terra i menja el mateix, seguint el principi religiós sikh que tots som iguals davant els ulls de Déu.

Langar del Temple Daurat (font: internet)

Cada dia es serveixen milers de racions als pelegrins de tota condició vinguts d'arreu, simbolitzant la igualtat humana i compartint un mateix menjar. Per uns instants el ric seu al costat del pobre i s'obliden les diferencies. Abans de la creació del sikhisme això hagués estat inconcebible, sobretot en país com l'Índia, on sempre havia imperat un rígid sistema de castes socials.

Passats pocs minuts havíem d'haver acabat de menjar, aixecar-nos i abandonar la sala perquè una nova multitud estava a punt d'envair el menjador. Era un no parar de gent entrant i sortint durant tot el dia i voluntaris treballant sense parar per servir el menjar. Tal i com es pot apreciar al vídeo, la recollida de plats és tot un espectacle!!

Els peregrins recollien els campaments al voltant del Temple Daurat

L'endemà del gran dia del Diwali, es respirava un ambient ben diferent, com de final de festa. Les famílies que havien peregrinat de molt lluny recollien els campaments dels entorns del Temple Daurat a on havien passat uns dies, per tornar cap casa i començar un any nou hindú amb l'esperança de que fos millor que l'anterior.

Recollint les pertinences per retornar a casa

La duresa de les seves vides quedava marcada en les rudes faccions dels seus rostres i, malgrat tot, els seus ulls reflectien una mirada amable i serena i un tarannà tranquil. La fe i el culte en les cerimònies religioses com aquesta els mantenia l'esperança en l'esdevenir i els donava força en el seu dia a dia.

La Montse entre els peregrins

La festivitat del Diwali s'havia acabat i els carrers anaven plens de fidels carregats amb les seves pertinences que retornaven cap a casa. Els homes amb les seves bosses a l'esquena i les dones amb els farcells al cap. Uns quants tornaven en cotxe, força més o feien en bus, però una gran majoria es dirigien a l'estació de tren d'Amritsar, doncs a l'Índia aquest és un mitjà de transport molt econòmic i amb una extensa xarxa per tot el país.

Peregrins indis que retornaven cap al seu origen

La Montse i jo (i les nostres bicis) també ens vam dirigir cap a l'estació de trens per agafar-ne un fins a Delhi, doncs allí volíem deixar les nostres muntures de dos rodes per seguir el nostre periple cap al sud de l'Índia, ara ja en transport públic. I sort que ho vam fer així!! perquè tal i com vam poder comprovar, el trànsit no era tranquil com el que havíem gaudit pel Ladakh, sinó que era una autèntica bogeria.

Ens veiem a Delhi!!!

Delhi

De nou immersos en la caòtica Delhi

A Delhi ens vam retrobar amb el caos absolut i la contaminació extrema que gairebé ja havíem oblidat. Costava de creure que estiguéssim al mateix país que quan estàvem creuant les solitàries planúries del Ladakh en bicicleta! Una vegada guardades les bicis en una pensió, vam fugir del frenesí d'aquella metròpolis de prop de 20 milions d'habitants per dirigir-nos cap a Agra, on es troba una meravella de visita obligada: el Taj Mahal.

Taj Mahal

La primera visió del Taj Mahal ja és impressionant

A la Montse i a mi ens van més els paisatges que els monuments, però val a dir que la visió del Taj Mahal és d'aquelles que et deixen sense alè. L'espectacularitat de la seva estampa, la exquisida riquesa dels seus detalls i l'harmonia de tot el complex és quelcom que no deixa indiferent. Vist de lluny ja impressiona, sembla una visió irreal, rodejat d'una atmosfera densa i embriagadora, a peus del riu Yamuna, que porta les seves aigües sagrades des de l'Himàlaia fins al Ganges. La simetria de les seves formes, la brutalitat de les seves dimensions i l'esplendor del marbre blanc amb que fou construït doten al conjunt d'una bellesa sublim que hipnotitza fins, i tot l'espectador profà com nosaltres.
No pretenc explicar masses coses sobre un temple com aquest, que ha estat nomenat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i es considera com una de les 7 meravelles del món modern, i que, per tant podreu trobar a la xarxa tanta informació com vulgueu.

El Taj Mahal és l'exemple més bell de l'arquitectura de l'imperi Mogol

Tant sols apuntar que el Taj Mahal és un mausoleu que fou construït a mitjans del segle XVII per un emperador de la important dinastia Mogol i que el dedicà a la seva esposa preferida, la qual va morir al donar a llum al seu catorzè fill. Es considera l'exemple més bell de l'arquitectura mogola, combinant elements de l'art islàmic, persa, hindú i turc.

Bombai

Vistes d'una part de la façana marítima de Bombay

Després de visitar el Taj Mahal, vam seguir la nostra ruta cap al sud agafant un tren fins a la capital de l'estat indi de Maharastra, Bombai (o Mumbai), amb uns 15 milions d'habitants (uns 22 milions si tenim amb compte les àrees urbanes adjacents). És la ciutat més rica de l'Índia, albergant la indústria cinematogràfica més potent del món així com diverses universitats, museus i teatres que la converteixen també en un important centre cultural.

L'Hotel Taj Mahal Palace, de 5 estrelles, fou construït l'any 1.903

Vam arribar a Bombai al matí i havíem d'agafar un bus nocturn al vespre direcció Goa, així que durant el dia vam tenir temps de visitar una part del centre i comprovar com aquesta ciutat era força més moderna que Delhi i com, malgrat tenir també un trànsit molt dens, no era tampoc tant caòtica ni esgavellada. Ens va sorprendre la gran quantitat d'edificis colonials, reflex d'un prolongat passat impregnat d'imperialisme britànic.

Goa

- Puges nena?

L'endemà al migdia vam arribar a l'estat indi de Goa, on vam llogar una moto per visitar-lo amb total independència i poder fugir de les zones més turístiques. Vam trobar un gran contrast entre indrets saturats de turistes russos amb grans hotels davant les platges i altres de molt tranquils, on la gent vivia a un ritme molt calmat i pausat, tal i com marcava aquell clima tropical i exuberant.

La influència portuguesa de Goa és palpa per tot arreu

Goa ens va resultar molt diferent del que havíem vist a l'Índia fins ara, i això és degut bàsicament a que estigué sota domini portuguès durant 451 anys, és a dir des de l'any 1.510 fins al 1.961. O sigui que fins i tot quan l'Índia es va independitzar dels britànics l'any 1.947, Goa encara va seguir sent dels portuguesos 14 anys més. No en va l'anomenaven "La Perla d'Orient".

La Montse davant l'església del poble de Varca

Aquests segles de dominació portuguesa han deixat una herència cultural molt palpable, sobretot en la gran quantitat d'esglésies cristianes, testimoni de la gran religiositat de la seva població. Escampades per tot el territori entre palmeres i mangos, conformen un paisatge característic ben diferenciat de la resta de l'Índia.

Església de la Nostra Senyora de la Immaculada Concepció, a Panaji (o Pangim), capital de l'estat de Goa

Cada regió o estat d'aquest país no deixava de meravellar-nos per les seves peculiaritats i diferencies envers dels altres. Ens venien al cap els temples hindús de Delhi o de la Vall de Kinnaur, els monestirs budistes del Ladakh, les mesquites musulmanes del Kashmir, els gurdwara (casa dels gurus) dels Sikhs al Panjabi, el Taj Mahal, impressionant mausoleu mogol i, ara, les pintoresques esglésies cristianes de Goa.

Dona de Goa amb el seu vestit tradicional

Una altra herència dels portuguesos és un tarannà assossegat i tranquil, fregant la "pachorra", accentuat encara més per un clima tropical càlid i xafogós i una vegetació exuberant que els proveeix d'aliments sense massa esforç. Els seus habitants practiquen una mescla de cristianisme i hinduisme celebrant amb tant entusiasme el Nadal i el Carnaval com el Diwali i la Durga Puja.

Goa és una joia on encara queden racons tranquils

Goa ens va semblar una joia amb petits racons apartats encara de l'embat turístic, amb una bona xarxa de tranquil·les carreteres secundàries on ens hagués agradat pedalar si haguéssim tingut més dies. La suau orografia i la frondositat de la seva vegetació convidaven a perdre's pels seus racons, gaudint de la relaxada existència dels seus habitants que, allí on el turisme no ha arribat, viuen bàsicament de l'agricultura i de la pesca.

Senzills bungalows nets i tranquils, que més podem demanar?

Com que Goa és un estat petit i compta amb una bona infraestructura turística, amb la moto era fàcil trobar algun lloc confortable on passar la nit. La vida despreocupada de Goa ens va atrapar i ens feia gaudir de cada moment, dels trajectes per les tranquil·les carreteres secundàries, del peix fresc cuinat als xiringuitos de la costa i d'un clima ben agradable (si més no a mitjans de novembre!!).

-Això és vida!!!

Lluny quedaven aquells dies pedalant pel Ladakh, dormint en antres toscs i rudimentaris, sense dutxes ni comoditats, a vegades fins i tot sense matalàs, menjant cada dia el mateix i amb un fred que, quan s'amagava el sol, fins i tot ens gelava l'aigua dels bidons dins de l'habitació! Els preus tampoc eren els mateixos però encara resultaven prou assequibles.

La platja de Palolem, al sud de Goa

L'últim dia sencer a Goa el vam voler passar en una de les platges del sud més tranquil·les que vam trobar, que tot i ser força turística no tenia res a veure amb els complexes de més al nord, atapeïts de turistes russos i restaurants de luxe. Vam acabar a la platja de Palolem, amb petits i rústics bungalows sota de cocoters i amb les tranquil·les aigües del Mar Aràbic davant mateix.

Kerala

Recorregut que vam fer en moto per l'estat indi de Kerala

Després d'uns dies tranquils a Goa, com que encara ens faltaven gairebé 2 setmanes per tornar a Delhi i agafar el vol de tornada cap a casa, la Montse i jo vam decidir agafar un tren i anar a descobrir l'estat indi de Kerala, del qual ens n'havien parlat molt bé. Fou tot un encert, doncs la bellesa i diversitat del seu paisatge i l'exotisme de la seva cultura fou la guinda final del nostre viatge.

Vegetació exuberant de Kerala, camí cap al poble de Munnar

Kerala es troba molt lluny de tot, al sud oest de l'Índia, gairebé a la punta final d'aquesta. Situada en el que es coneix com a Costa de Malabar i atrapada entre el Mar Aràbic i les muntanyes dels Ghats Occidentals, gaudeix d'un clima tropical molt humit que es tradueix en una vegetació exuberant d'una verdor espectacular regada amb generositat durant els monsons.

Backwaters de Kerala

Resumint molt podríem dir que Kerala consta de 3 tipologies de paisatges, tots ells molt espectaculars i amb un gran atractiu. Per una banda tenim regions muntanyoses amb cims de fins a 2.695 metres (cim de l'Anaimudi), per altra hi ha platges tropicals de somni, amb sorra blanca i cocoters, i finalment, lo més característic de Kerala: els "backwaters" o maresmes, grans extensions pantanoses properes al mar.

Regió muntanyosa propera al Parc Nacional d'Eravikulam

Bonica platja de Kerala

Els backwaters de Kerala

Arribant a Kochi amb la motxilla a l'esquena

Vam arribar a l'estat indi de Kerala en tren i el primer dia el vam dedicar a passejar per Kochi, la segona ciutat més important d'aquest estat, on val la pena deambular pels seus carrers plens de vida i d'activitat comercial, passejant per l'ombra dels majestuosos arbres, fruit del clima tropical humit d'aquesta regió regada profusament pels monsons d'estiu i d'hivern.

On és el Wally?

A Kochi no podem oblidar de passejar pel seu ampli passeig marítim i comprar peix fresc acabat de pescar per portar-lo a algun dels molts restaurants que s'ofereixen a cuinar-lo per un preu mòdic. Al comprar el peix no hem d'obviar el regateig, doncs el mercadeig forma part del passat de la ciutat. No oblidem que Kochi té l'origen en el seu port, que fou el primer assentament europeu a l'Índia, l'any 1.503.

Les xarxes xineses de Kochi, a Kerala

Deambulant pel passeig marítim de Kochi es poden veure les xarxes de pesca xineses, vestigi de les antigues relacions comercials entre la Xina i Kochi, doncs es creu que van ser importades al segle XIII per l'imperi mongol que governava la Xina en aquell moment. Porten un enginyós sistema de palanques mecàniques que permeten baixar i pujar al mar unes xarxes de grans dimensions.

Espectacle de dansa-teatre Kathakali a Kochi

Una altra peculiaritat molt típica de Kerala i particularment de Kochi, és la dansa-teatrea anomenada Kathakali, d'una 4 segles d'antiguitat i que s'ha convertit en un dels símbols de Kerala. Es tracta d'uns dansa-teatre molt gestual que representa fragments de grans poemes èpics de l'Índia, acompanyada per música en viu i tradicionalment interpretada per homes.

Els backwaters de Kerala

Una altra activitat indefugible i obligada a Kerala és alguna excursió pels seus famosos backwaters. Es tracta d'una extensa xarxa de canals, llacs i aiguamolls d'aigua dolça o salobre que hi ha darrera mateix de la línia de costa del Mar Aràbic. Són canals navegables i formen una laberíntica teranyina de comunicacions enmig d'uns paisatges de gran bellesa, esquitxats de poblets entre cocoters, camps d'arròs i llacs coberts de nenúfars.

Típica barca dels backwaters de Kerala

Hi ha moltes maneres de recorre'ls, en piragua, en les cases flotants tant típiques d'aquesta regió, o fins i tot convencent alguna barca de pescadors. Hi ha la possibilitat de fer excursions de poca estona o de més d'un dia, dormint en alguna de les espectaculars cases flotants. El districte d'Alleppey, també conegut com Alappuzha, és molt bon indret on descobrir els backwaters, però n'hi ha molts altres al llarg de la costa de Kerala.

Aquí us deixem amb algunes estampes dels backwaters:

Xarxes xineses de pesca als backwaters de Kerala

Mare cuidant de la filla, en un poblat de Kerala

Pels voltants dels canals s'hi observa la vida rural tranquila i assossegada que es desenvolupa en els poblats que hi ha dispersos enmig de la frondosa vegetació. Porcs i gallines campant lliurement, agricultors enfeinats, dones cuidant els seus fills...

Dona filant fibra de coco

Nosaltres en vam visitar un, de poblat, i vam tenir la sort de poder veure com una anciana filava la fibra dels cocos, el fruit dels cocoters, tant abundants i tant aprofitats en aquesta regió, ja siguin els troncs per fer bigues, les fulles per fer de sostre, els fruit per menjar, la llet per cuinar, la closca per a fer recipients o la fibra que hi ha entre aquesta i el fruit per a fer-ne fil.

Fil extret de la fibra del coco

El trànsit a l'Ìndia és tota una experiència pels sentits

Després de voltar pels backwaters, vam llogar una petita moto per anar a visitar l'interior de Kerala, la regió muntanyosa on s'ubica el Parc Nacional d'Eravikulam. Rodar entre el caòtic trànsit indi no està exempt de perills però com a contrapartida és tota una experiència pels sentits.

Carretera tallada a causa d'una vaga regional a Kerala

De camí cap a les muntanyes ens vam trobar la carretera tallada diverses vegades a causa d'una vaga regional. Molts cops ens van parar i no ens deixaven continuar, però el fet que fòssim extrangers i després d'una mica d'estira i arronsa ens acabaven deixant passar, tot i que alguna vegada vam estar més d'una hora parats. Com a contrapartida, a la regió on feien la vaga no vam trobar ni un sol cotxe!

La carretera de Munnar serpentejava entre una catifa verda de plantacions de te

El camí cap a les muntanys interiors, concretament cap a la regió de Munnar, fou un regal per a la vista, sobretot l'últim tram, on la carretera serpentejava entre muntanyes recobertes d'una catifa verda de plantacions de te, vestigi de quan l'administració britànica s'hi va establir com a lloc d'estiueig. Ens trobàvem al uns 1.700 metres d'alçada i la fresqueta era molt d'agrair després de la xafogor de la costa.

Dona transportant fulles de te, a prop de Munnar, Kerala

El te creix molt bé en les terres altes d'aquest territori tant plujós i boirós, sent de fet el seu principal suport econòmic. Entre les immenses plantacions podíem veure les dones (perque a Kerala es veu que això és feina de dones) recollint i transportant les fulles de te. Una feina ben dura, com tantes altres de l'Índia rural, on la mencanització sembla cosa d'un futur llunyà.

Caminant pel Parc Nacional d'Eravikulam

Així com els entorns de Munnar són de gran bellesa, el poble en sí no té cap encant, doncs es tracta d'una munió d'hotels i restaurants força cars escampats per amples carrers destarotats, ara bé, és una bona base per a realitzar espectaculars excursions. Nosaltres ens vam decidir per a visitar el Parc Nacional d'Eravikuam, enclavat al bell mig de la serralada dels Ghats Occidentals.

El Parc Nacional d'Eravikulam es troba dins la serralada dels Ghats Occidentals

Malgrat la bellesa dels paisatges, embolcallats gairebé sempre per una boira penetrant, el parc ens va decebre força perquè la zona visitable per lliure era molt minsa, tant sols una pista d'anada i tornada d'un quilometre aproximadament. Per a poder caminar més per dins del parc, ens van obligar a agafar un guia i, tot i així, només se'ns va permetre fer una petita volta circular.

Les pastures del Parc i les plantacions de te del fons de vall

L'excursió fou força interessant, no només pel paisatge, sinó també per una temperatura fresca i agradable que contrastava amb la xafogosa calor de la costa. El clima tropical de muntanya i l'alta pluviometria pintaven de verd tot el paisatge, tant les característiques pastures del Parc Nacional com les extenses plantacions de te que es veien al fons de la vall.

El guia que ens va acompanyar per dins del Parc Nacional d'Eravikulam

El Parc Nacional d'Eravikulam es troba al voltant dels 2.000 metres d'alçada, tot i que el seu cim més alt, l'Anamudi, arriba fins als 2.695 metres. Caminar entre la "shola", l'ecosistema de pastures característic del Parc fou un regal, sobretot quan la boira s'obria i ens mostrava alguns dels cims de la serralada dels Ghats Occidentals, o quan algun Thar Nilgiri, una cabra salvatge en perill d'extinció, es deixava fotografiar.

Transport indi per carretera

Després d'haver voltat per aquesta bella regió muntanyosa de Kerala, vam tornar muntar a la moto per regalar-nos uns dies finals de relax a la costa sud de Kerala. Al marxar de la tranqil·la regió de Munnar, ens vam haver de tornar a immergir l'autènctica jungla que és el transit indi i a gaudir del folklore que inunda les seves carreteres, no sols amb el transit rodat, sinó també el de quatre potes!!

Menjar típic de Kerala

Qualsevol restaurant de carretera era prou bo per tastar el sabor de la cuina de Kerala i els seu repertori de sabors especiats. Molts plats estan basats en el coco, ja sigui a través del seu oli, llet o pasta per espessir salses, i en el peix, ja siguin procedents del mar o dels backwaters. L'arròs no pot faltar mai i, a Kerala, la manera tradicional de servir-ho és a sobre d'una fulla de platanera.

Comprant fruita a Kerala

Però no hem d'oblidar que a l'Índia gairebé totes les salses i menjars elaborats són molt picants, així que si no tenim l'estomac a prova de bombes, sempre ens quedarà l'opció de menjar fruita, que a Kerala n'hi ha per tot arreu i de molt variada, a més de ser ben econòmica. Recordeu que aquí sempre hi fa molta calor i molta xafogor (fora de les regions més muntanyoses), així que la fruita natural és quelcom que sempre entra bé.

Arribant a les platges del sud de Kerala

Després d'unes quantes hores de conducció per les perilloses carreteres índies per fi vam arribar a les platges del sud de Kerala, on ens va sorprendre el bullici i la vida que hi havia. Barques acabades d'arribar amb la pesca del dia, gent venent el peix, compradors regatejant, dones remenant i comparant la qualitat del producte...

Cerimònies hindús a les platges de Kerala

Però a les platges de Kerala no només vibraven amb el mercadeig de peix fresc, sinó que vam observar com algunes també tenien un caràcter sagrat per als hindús i s'hi celebraven cerimònies religioses. En aquestes platges hi havia uns gurus instal·lats atenent famílies índies vingudes de molt lluny i, després d'unes pregàries i ofrenes, alguns membres de les famílies acabaven banyant-se vestits a les aigües sagrades.

A l'Índia els colors vius i llampants no només són cosa dels humans!!

Tal i com podeu observar en aquesta foto que vam fer al costat de la platja, els colors vius i llampants a l'Índia no són només cosa dels humans!

Per fugir una mica de les multituds, vam agafar la moto i vam buscar platges més tranqil·les i solitàries, doncs, pel sud de Kerala encara en queden forces. Aquí en teniu una mostra.

Baixant a la platja de Varkala, a Kerala

Després de gairebé tres mesos rodant per l'Índia, ja només ens quedaven un parell de dies abans de tornar a Delhi per agafar l'avió que ens havia de portar a casa, així que vam decidir gastar-los a Varkala, un bell indret al sud de Kerala amb espectaculars platges a sota d'uns abruptes penya-segats sobre el mar aràbic, amb la intenció de no fer res més que descansar.

Dies finals de relax a Varkala

Lluny quedaven els 1500 kms pedalant pels Himalàies i pel Kashmir, l'intens fred del Ladakh, els sikhs del Temple Daurat d'Amritsar i totes les aventures viscudes. Moltes cultures, molts paisatges i moltes experiències passades en un dels països més al·lucinants del nostre planeta. Ara tindríem tot un any per pair-ho tot des de casa. Mentrestant, només calia tancar els ulls i reviure de nou tot el viatge...