Enmig de la nostra travessa sobre dues rodes vam decidir canviar uns dies d'activitat i, aprofitant que ens trobàvem a Leh, capital del Ladakh i de l'himaialisme indi, vam optar per realitzar el trekking de Markha, el més popular de la regió i del qual ens n'havien parlat molt bé. Així que vam donar uns dies de festa a les bicicletes (que no a les cames!!) i ens vam aventurar en aquesta travessa a peu que durant 4 dies ens va portar a endinsar-nos per la remota serralada del Zanskar, una regió del Ladakh apartada de les principals vies de comunicació actuals i que conserva encara pobles ancorats en un mode de vida tradicional basat en autentiques societats budistes tibetanes.
Com ja he comentat a la pestanya Introducció i més tard torno a explicar a la Informació Pràctica, aquesta travessa de l'Himàlaia indi en bicicleta en realitat enllaça consecutivament 3 travesses que creuen aquesta enorme serralada en 27 etapes. Doncs bé, a l'acabar la segona travessa, després de 20 etapes i abans de començar la última travessa, vam decidir aprofitar que ens trobàvem a Leh per realitzar el trekking de Markha.
No pretenc allargar-me massa sobre aquest trekking doncs en aquest blog pretenc bàsicament compartir informació de viatges i rutes en bicicleta, ja que sobre aquests i altres trekkings de la regió es pot trobar molta informació a la xarxa. De totes maneres la bellesa d'aquesta ruta a peu i el fet que sigui un complement perfecte per a una travessa sobre dues rodes per aquesta regió, crec que són motius suficients per escriure quatre ratlles.
Nosaltres vam iniciar la travessa des de Chilling (també es pot fer des de Spituk) i vam acabar a Shang Sumdo, sumant un total de 74 quilòmetres i 2.400 metres de desnivell positiu acumulat que nosaltres vam fer en 4 jornades. La sortida fou el punt més baix, a 3.200 metres d'alçada, a partir d'on es va remuntant la vall del riu Markha fins que l'últim dia es passa el punt culminant de la travessa, el coll de Kongmaru La, a 5.260 metres d'alçada.
Només començar ens vam trobar que havíem de creuar el riu Zanskar amb una rústica caixa de fusta. Sort que ja teníem experiència en aquest tipus d'activitats! (veure Kinnaur & Spiti, poc després de Kibber).
Una vegada a l'altra riba, la ruta remuntava el riu Markha, un afluent del Zanskar, per un terreny erm i inhòspit, encaixonats dins d'una estreta vall on la vegetació brillava per la seva absència i la roca despullada acaparava tot el protagonisme d'un paisatge dessolat i corprenedor.
Immersos en un silenci només trencat per la remor del riu, anàvem penetrant a les hostils entranyes de la vall de Markha. Si aquesta era una de les valls més fèrtils i amables del Zanskar, com devien ser les altres?!
Però aviat els primers testimonis de vida humana ens van avisar de la seva presència, com advertint-nos que penetràvem en un univers on la cultura budista-tibetana estava profundament arrelada. Una vegada més la raça humana ens sorprenia per la seva capacitat per sobreviure i desenvolupar-se en un medi que als ulls nostres ulls se'ns mostrava hostil i ferèstec.
Aquesta vall, recentment oberta al turisme i sense accés al trànsit motoritzat, guarda recelosament les tradicions d'un budisme tibetà encara poc contaminat per la modernitat. Respectar-lo i contribuir a que es mantingui és el deure d'un turisme responsable, que enlloc d'una maquinària destructora, ha d'ésser una eina essencial per a que es converteixi en sostenible un mitjà de vida que, altrament, estaria condemnat a desaparèixer engolit pel progrés.
I tot això encara pren més notorietat quan el tipus d'allotjaments que trobem en aquesta vall són homestays, és a dir allotjaments en cases particulars, on haurem de conviure plenament amb els habitants de la vall i compartir i respectar les seves costums.
Aquest contacte amb les famílies ladakhis no és més que un valor afegit a una travessa que ja de per sí mereix la pena per l'espectacularitat dels seus paisatges. La solemne majestuositat de l'escenari fou accentuada encara més pel fet de trobar-nos a finals de la temporada de trekkings (vam començar el 12 d'octubre), motiu pel qual no vam trobar gairebé ningú realitzant la travessa.
Com a mostra d'aquesta bellesa paisatgística aquí us deixem algunes fotos:
Començant de baix els diferents elements dels chortens simbolitzen la terra, l'aigua, el foc i el vent |
Malgrat la duresa de l'entorn, l'home s'entesta en viure en condicions extremes per sobre dels 4.000 metres |
Les cabres d'aquesta gèlida regió tenen un pelatge molt calent conegut com pashm, d'on se'n fan els coneguts xals de pashmina |
El tercer dia del trekking vam pujar 900 metres de desnivell fins a Nimaling, un campament estival situat a 4.850 metres d'alçada i que ja estaven començant a desmantellar, doncs la setmana següent donaven la temporada per acabada. Durant la nit va fer molt de fred (de nou se'ns van tornar a congelar els bidons d'aigua que teníem dins la tenda!!) i va caure una nevadeta que ho va deixar tot ben blanc.
Arribant a Nimaling, un campament estival situat a 4.850 metres d'alçada |
Una nevadeta nocturna va enfarinar el campament de Nimaling |
La tempesta nocturna va escampar i l'últim dia del trekking de Markha se'ns presentava radiant. Ara ja només ens faltava ascendir fins al coll de Kongmaru La, a 5.260 metres, i descendir 1.500 metres tot resseguint un barranc tributari del riu Indus que, a través d'un paisatge increïble composat per formes i colors impossibles, ens portaria fins al poble de Shang Sumdo, punt i final de la nostra travessa a peu.
El sender segueix el barranc que ens ha de portar fins a Shang Sumdo |
- Que bonica la combinació blau-grana! |
L'espectacularitat dels colors del tram final del trekking de Markha |
Un dels tants racons impressionants de la vall del Zanskar |
Camí de Shang Sumdo |
Sense comentaris |
La llum de la tarda accentua encara més els colors |
Després de molts quilometres tornem a veure de nou senyals de vida humana permanent |
- Uff! De nou a Leh, per fi podrem descansar! |
Després del Trek de Markha tornem a pujar a les bicis per acabar la nostra travessa
Dies que ens van sobrar per viatjar per l'Índia sense la bici
Veri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada