A Gramphoo acabem la primera part de la nostra travessa integral de l'Himàlaia Indi i comencem la segona part, doncs aquí enllacem amb la coneguda com a Manali-Leh Highway (saltant-nos la primera etapa de Manali a Gramphoo). El que hem fet fins ara ha estat molt espectacular, però encara ens espera el plat fort de la travessa! Com diu la viatgera, escriptora i ciclista Laura Stone en el seu llibre Himalaya By Bike: "Des de que la Manali-Leh Highway va ser oberta als estrangers el 1989 els ciclistes l'han venerat com una de les travesses més espectaculars del món. És també la segona més alta i la meitat dels seus 450 quilòmetres travessen un paisatge tant alt i estèril que no hi ha presència humana permanent. L'escenari és èpic i va guanyant força a través d'una sèrie de passos de 5.000 metres que porten de l'exuberant vall del Kullu a través de deserts d'alta muntanya, fins al remota i bella regió del Ladakh" Totalment cert! Així que acompanyeu-nos en aquesta travessa que segueix l'antiga ruta de comunicació que feien les caravanes per anar de les planes de l'Índia a l'Àsia central i a la Xina, passant per les serralades del Karakorum i l'Himàlaia i per l'aïllada població de Leh, enclavada entre aquestes serralades i capital de la misteriosa regió del Ladakh.
 |
| En vermell la segona part d'aquesta travessa |
A Gramphoo coincideixen les famoses rutes de Spiti Valley i la de Manali-Leh. Nosaltres veníem de la Vall de Spiti i ens dirigíem cap a Leh, així que aquí va començar la nostra primera etapa (d'un total de vuit) de la Manali-Leh Highway i la 13ª de la travessa integral de l'Himàlaia Indi en bicicleta, que vam realitzar durant el setembre-octubre del 2013 (si enlloc d'anar cap a Leh, pedaléssim en direcció contrària, en menys de 60 kms, bàsicament de baixada, arribaríem a Manali).
 |
| Visió més general de la ruta |
Aquesta segona part de la travessa, de Gramphoo fins a Leh, es va desenvolupar per pistes i carreteres de tot tipus, amb algun tram amb obres i esllavissades, trams amb trànsit, altres sense gairebé cap vehicle, però en general el ferm estava força millor que a la primera part (sobretot que a Kinnaur!). A part de les dues primeres etapes, la ruta va transcórrer per la regió del Trans-Himàlaia, on pràcticament no arriba la influència dels monsons i la humitat de les planes del subcontinent indi.
 |
| Perfil de la ruta i llocs on vam dormir |
Però, si alguna característica d'aquesta ruta sobresurt especialment, és que transcorre íntegrament per sobre dels 3.000 metres i durant 7 dies/6 nits vam estar per sobre dels 4.000 metres, és a dir només la primera etapa va tenir lloc enterament per sota dels 4.000 metres.
 |
| Gramphoo, encreuament de camins. |
El primer tram era un caos de pistes fangoses i vehicles, sobretot els característics camions Tata, marca de la casa i emblema de la indústria automobilística índia. La conducció temerària i el festival de clàxons folklòrics ens recordava els primers dies del viatge per la vall de Kinnaur.
 |
| Glaceres penjants a la vall de Lahaul |
Poc a poc el trànsit va anar disminuint i a partir de Sissu la vall s'obrí una mica, entre muntanyes espectaculars i glaceres penjants. Recordem que fa un parell de dies havíem saltat a la cara sud de l'Himàlaia a través del coll de Kunzum i això es notava amb més humitat i una vegetació més frondosa, doncs tot i estar per sobre dels 3.000 metres, hi havia boscos de coníferes i al fons de vall dominaven els xops, salzes i plantacions de pomeres.
 |
| Vistes cap al sud de la vall del riu Bhaga, des de Keylong |
Vam seguir descendint la vall de Lahaul pel riu Chandra fins que a l'alçada de Tandi, on aquest riu s'unia al Bhaga i la ruta girava cap al Nord tot remuntant aquest últim riu fins arribar a Keylong, excel·lent lloc per a recuperar forces abans de penetrar a les agrestes i inhòspites regions del Zanskar i el Ladakh. Nosaltres ens hi vam quedar un parell de dies recuperant-me d'una grip intestinal.
 |
| La Montse comprant pel carrer principal de Keylong |
Keylong no és més que un poble a 3.100 metres d'alçada sense masses serveis, però és molt més del que havíem trobat aquests últims dies i del que trobaríem fins a Leh, així que vam aprofitar per agafar forces, doncs hi ha una bona oferta de pensions i un petit però animat mercat.
 |
| Agafant forces a Keylong |
 |
| -A mi em recorda el Pirineu! |
Més o menys recuperats (jo encara tenia una mica de mal de panxa) vam deixar les comoditats de Keylong per seguir remuntant el riu Bhaga a lloms de les bicicletes. El paisatge, igual que alguns trams de la vall de Kinnaur, tornava a tenir similituds amb el nostre Pirineu: Altes muntanyes llimades per antigues glaceres, boscos de coníferes, rius cristal·lins i petits pobles cultivats.
 |
| El primer tram després de Keylong està en força mal estat |
Inicialment la carretera no estava en massa bon estat, amb contínues obres i esllavissades, però aviat va millorar força. Els obrers, que seguien treballant en condicions penoses i exclusivament amb eines manuals, ens saludaven alegrement al veure'ns passar.
 |
| - Meeeec Meeeec!!! Aparta!!! |
Després de Keylong el trànsit també era força intens però poc a poc també va anar millorant. De totes maneres a l'Índia mai et pots despistar, doncs les negligències en la conducció superen lo imaginable i a la carretera impera la llei del més gran!!
 |
| Collint patates a la vall de Lahaul |
Aquestes terres eren més agraïdes que les ermes regions de Spiti o del Ladakh i, malgrat l'alçada, eren propícies per a sembrar-hi cereals, pomeres o patates, la recollida de les quals va coincidir amb el nostre pas per aquestes valls.
 |
| Remuntant el riu Bhaga en bicicleta |
A mesura que anàvem remuntant la vall del riu Bhaga el trànsit va anar disminuint considerablement, permetent així gaudir encara més de l'espectacular paisatge que ens rodejava i com, poc a poc, s'anava transformant a mesura que ens endinsàvem de nou a les entranyes del massís de l'Himàlaia.
 |
| Els arbres van desaparèixer mostrant la roca gairebé despullada |
Aviat el decorat va canviar dràsticament: els arbres van desaparèixer i els tons torrats i vermellosos de la poca vegetació herbàcia que hi havia no impedia que se'ns mostrés la roca despullada.
 |
| Arribant a Patseo, un suposat campament enmig del no res |
La intenció era fer nit en alguna de les dhabes (petits refugis) estacionals de Patseo però... estàvem a 1 d'octubre i aquí no quedava ni l'apuntador! No hi havia cases, ni refugis, ni bars... només un parell de tendes de l'exèrcit indi. Era el risc de viatjar a finals de temporada! Un soldat ens va dir que tot just les acabaven de desmuntar, així que vam seguir fins al següent punt on esperàvem trobar aixopluc.
 |
| Arribant a un petit campament militar |
Enmig d'un paisatge lunar i tocats pel cansament (sobretot jo que no m'havia recuperat dels problemes intestinals), vam arribar a un indret conegut com a Zing Zing Bar i que resulta que només era un altre campament militar, així que ens vam veure obligats a seguir. Ja havíem superat els 4.000 metres de nou i ens hi mantindríem durant tota la setmana següent.
 |
| "Refugi" a 4.320 metres d'alçada. |
Uns 7 quilometres després i 240 metres més amunt , quan la nit ens queia a sobre i les meves forces ja flaquejaven, a 4.320 metres d'alçada en un lloc conegut igualment com a Zing Zing Bar, vam trobar un parell de dhabes molt bàsiques (més aviat eren barraques de planxes i plàstics) regentades per una simpàtica parella d'exiliats tibetans, on vam poder menjar quelcom calent i passar la nit.
 |
| Dhaba a on vam dormir, a 4.320 metres d'alçada |
Ens vam estalviar de plantar la nostra petita tenda, on de ben segur haguéssim passat fred, doncs ens trobàvem a poc més de 4.300 metres i durant la nit el termòmetre va baixar bastant per sota dels 0 graus. El nostre sac era suficient per dormir dins d'una dhaba d'aquestes ja que sempre hi havia mantes de sobres, però no per dormir dins la nostra tenda.
 |
| Sortint de Zing Zing Bar |
Després dels 61 kms i 1.550 m de desnivell positiu del dia anterior, el dia següent ens tocava saltar el Baralacha La ("La" significa coll), de 4.920 metres d'alçada. Jo encara no estava fi de la panxa però la bellesa del decorat i el bon estat de la carretera de ben segur que m'ajudarien a treure forces d'algun racó amagat.
 |
| -Meec Meeec!!! |
El trànsit havia disminuït molt i només passava algun vehicle de tant en tant. Els camioners ens saludaven efusivament fent sonar el clàxon, trencant el silenci d'aquelles terres estèrils on no hi havia presència humana permanent i la fauna i flora semblaven haver desaparegut.
 |
| Família de turistes indis |
En general els indis senten una gran curiositat pels occidentals i com que són d'allò més sociables, comunicatius i de tracte fàcil, no és gens difícil entrar en contacte amb ells. Molts tenen una gran afició a fotografiar-se amb occidentals i fins i tot alguns turistes indis arribaven a parar el seu vehicle per xerrar amb nosaltres i preguntar-nos d'on veníem, on anàvem o si ens agradava el seu país.
 |
| Pedalant cap al coll de Baralacha La |
Malgrat el bon estat de la carretera i l'augment progressiu de desnivell, l'ascens al coll de Baralacha se'ns va fer una mica llarg, suposo que per l'altitud. Per sobre dels 4.500 metres qualsevol sobreesforç es fa pagar car així que ens ho vam prendre amb calma.
 |
| El Suraj Tal, a gairebé 4.800 metres |
Després de passar pel Suraj Tal ("Tal" vol dir llac) vam coronar el coll de Baralacha, fregant els 5.000 metres, i vam iniciar el descens per una regió erma i solitària, però d'una bellesa onírica de tal magnitud que ens feia dubtar de si pedalàvem per escenaris reals o per l'univers fantasiós del nostre subconscient. Deixàvem enrere la regió del Lahaul i entràvem de nou al misteriós Trans-Himàlaia.
 |
| Paisatges espectaculars abans d'arribar al coll de Baralacha |
 |
| Gaudint del tram final de la pujada al Baralacha La en bicicleta |
 |
| La Montse coronant amb la bicicleta el Baralacha, a 4.920 metres d'alçada |
 |
| Parada tècnica abans de descendir el coll |
 |
| Inici de l'espectacular descens del Baralacha La |
 |
| Baixant del coll de Baralacha |
 |
| Paisatges espectaculars |
 |
| Pedalant per la fi del món |
 |
| Escenaris reals o univers de ficció? |
 |
| Somni o realitat? |
 |
| Els espectaculars colors del Trans-Himàlaia |
 |
| Pedalant per paisatges de somni |
 |
| Darrera cada corba ens esperava una nova sorpresa |
 |
| La llum de la tarda dóna més força encara al decorat |
 |
| Obrers poc acostumats a veure passar ciclistes |
A part d'algun vehicle, només vam trobar un grup de d'obrers treballant amb eines rudimentàries a 4.500 metres d'alçada. Mentre durava l'obra vivien en barraques al costat de la carretera i es rentaven al riu. Tots venien de llunyans indrets de l'Índia superpoblada o de països encara més pobres, com ara Nepal.
 |
| Sarchu, a 4.400 metres d'alçada |
Aquell dia acabàrem a Sarchu, un campament d'austeres dhabes per a camioners situat a 4.400 metres d'alçada, on vam poder menjar calent i dormir sota cobert. Jo encara no estava fi de l'estómac i sort en tenia del Fortasec, que era l'únic capaç de tallar-me en sec (ja ho diu el nom) la diarrea.
 |
| El Ladakh és un indret de paradisíaca bellesa |
El dia següent ja vam entrar pròpiament a la regió del Ladakh, deixant enrere l'estat d'Himachal Pradesh i entrant a l'estat de Jammu & Kashmir (dins del qual es troba la regió del Ladakh). Vam penetrar en un territori encara més inhòspit, si és possible, d'impressionants paisatges solitaris on podien passar hores sense trobar ningú ni veure cap vehicle.
 |
| Pedalant pels paisatges solitaris del Ladakh |
Era important anar ben avituallat, ja que durant els següents dies no trobaríem cap assentament humà permanent, només els campaments estacionals (alguns dels quals ja estaven començant a desmuntar, doncs estàvem a principis d'octubre) on passaríem les nits i que serien els únics llocs on comprar quelcom per menjar o beure.
 |
| Els colors torrats del Ladakh |
Darrera cada corba el Ladakh ens sorprenia encara més amb uns paisatges increïbles, on la combinació de colors torrats, ressaltats per una llum nítida i potent, ens embriagaven i ens feien parar contínuament per assaborir el decorat i fotografiar-lo, temorosos que el temps diluís aquelles imatges que ara sens mostraven tant nítides i amb tanta força.
 |
| Pedalant per l'ampla vall del riu Tsarap, al Ladakh |
 |
| La bellesa del paisatge ens feia parar sovint per assaborir-lo |
 |
| La força dels colors del Ladakh |
 |
| Parada per contemplar la bellesa del riu Tsarap |
 |
| El ritme de la bicicleta permet assaborir els paisatges del Ladakh |
 |
| Els colors torrats del Ladakh |
 |
| Les 21 corbes de les "Gata Loops", a l'inici de l'ascens al coll de Nakeela La |
 |
| Pujant cap al coll de Nakeela La |
 |
| L'espectacularitat de l'entorn compensa la duresa del port |
 |
| Ascendint amb la bicicleta al coll de Nakeela La |
 |
| Poc abans d'arribar al coll de Nakeela La, de 4.939 metres d'alçada |
 |
| Arribant al coll de Nakeela La, a 4.939 metres d'alçada |
Una vegada superada les 21 corbes, conegudes com a Gata Loops, la carretera seguia pujant, suau però incansablement, fins assolir per fi el coll de Nakeela La, a 4.939 metres d'alçada. L'ascens se'ns havia fet força llarg, malgrat el decorat impressionant que ens va ajudar a fer el patiment una mica més amè.
 |
| Assaborint les vistes a tocar del cel |
Malgrat la poca estona de llum que ens quedava, vam descansar una mica en aquell solitari indret, fregant els 5.000 metres, assaborint les vistes i un aire enrarit, que no es cansava mai de fer onejar les banderes budistes i escampar les seves oracions per aquell univers de muntanyes infinites.
 |
| Baixant del Nakeela La. Al fons el campament de Whisky Nalah i el coll de Lachulung La (5.070 metres) |
Tot seguit ens esperava un curt descens per una pista en mal estat fins a Whisky Nalah, campament estacional de tendes amb un nom ben curiós situat a 4.800 metres d'alçada i portat per una feréstega família tibetana, capaç de sobreviure en aquestes alçades durant més de 4 mesos.
 |
| El campament de Whisky Nalah, a 4.800 metres d'alçada |
El campament de Whisky Nalah era espectacular, situat al fons d'una vall entre dos colls, un el que acabàvem de coronar, i l'altre, de poc més de cinc mil metres, que ens tocaria fer l'endemà. Rodejat d'enormes muntanyes, semblava que ens trobéssim al fons del cràter d'un volcà gegantí, perduts enmig del no res. El fet de dormir a 4.800 metres d'alçada ens ajudaria a acabar d'aclimatar-nos.
 |
| Militars de l'exèrcit indi a Whisky Nalah |
Aquests campaments eren usats bàsicament per camioners que transportaven mercaderies a Leh i per militars. Ens trobàvem al Ladakh, una regió dins de l'estat indi de Jammu & Kashmir, el qual és conegut pels constants disturbis i fins i tot guerres amb el limítrof Pakistan. Malgrat que el Ladakh és la regió més tranquil·la de tot l'estat de Jammu & Kashmir, quan més hi penetràvem, més militars hi trobàvem.
 |
| Pedalant pel solitari Ladakh |
Tot i això, la tranquil·litat i la solitud era la tònica dominant de les carreteres del Ladakh, tant era així que durant aquests dies no hi havia absolutament res per abastir-se entre els principis i finals d'etapa, així que havíem de sortir avituallats per tot el dia. Durant tota aquesta etapa, la següent i part de l'altra, rodaríem sempre per sobre dels 4.500 metres d'alçada, massa amunt per viure-hi permanentment, fins i tot pels tibetans!
 |
| Pujant cap al coll de Lachulung La, al fons és veu el campament de Whisky Nalah |
Només sortir del campament ja ens tocava pujar el coll de Lachulung La, de 5.070 metres d'alçada. Només eren 280 metres de desnivell, però la veritat és que carregats amb les alforges i amb l'aire enrarit de les alçades semblava que fossin forca més!
 |
| Pedalant a 5.000 metres, a punt d'arribar al Lachulung La |
 |
| El ritme de la bicicleta permet gaudir plenament del paisatge lunar del Ladakh |
 |
| Arribant al coll de Lachulung La |
El Lachulung La és el primer coll de la Manali-Leh Highway que sobrepassa els cinc mil metres i la veritat és que, malgrat l'alçada, ens trobàvem força bé, sobretot gràcies a que ja portàvem uns quants dies pedalant i dormint per sobre els quatre mil. Realitzant la travessa en aquesta direcció es guanya desnivell de manera molt progressiva i això permet que el cos s'aclimati correctament.
 |
| Coll de Lachulung La (5.070 metres) |
L'Ascens al coll ens havia regalat unes vistes impressionants, però el descens fou senzillament memorable, per una pista que s'escolava per una vall amb escenaris d'onírica bellesa, un autèntic festival de geologia, amb formes impossibles i colors de somni, tot plegat per un ferm de bon rodar i sota un cel cristal·lí.
 |
| Pang, un campament de tendes a 4.550 metres d'alçada |
Al final de la cinquena etapa per la Manali-Leh Highway vam arribar a Pang, un altre campament estival (tanquen a mitjans d'octubre) de tendes situat a 4.550 metres d'alçada. En aquest campament n'hi havia forces, de tendes, i totes eren portades per famílies budistes tibetanes, acostumades a portar una vida nòmada en condicions extremes.
 |
| Família budista tibetana preparant el sopar a Pang |
A Pang ens esperava una sorpresa. Resulta que en tots els dies de ruta només havíem trobat un ciclista prop de Keylong, doncs aquí a Pang, quan ja s'estava fent de nit, va aparèixer el segon i últim ciclista que vam trobar i resulta que... també era català!!! Es deia Oriol i teníem amics comuns! Realment el món és molt petit!
 |
| Sortint de Pang |
L'endemà ens vam acomiadar de l'Oriol, que va sortir força abans que nosaltres per poder realitzar les seves maratonianes etapes. Havia d'aprofitar el temps, doncs disposava de menys dies que nosaltres per a realitzar la travessa, així que vam quedar de veure'ns a Leh. Nosaltres vam sortir amb la calma després d'esmorzar, deixant enrere aquell campament d'alçada enmig del no res.
 |
| Paisatges desolats però de gran bellesa |
Novament aquesta etapa ens tenia reservats uns paisatges molt impressionants, encara més erms i desolats que els anteriors però fascinants per la seva grandiositat i solemnitat. Només sortir de Pang, que amb els seus 4.550 metres d'alçada era el punt més baix de l'etapa, vam pujar fins a una extensa planúria a més de 4.700 metres coneguda com a Plans de Morei.
 |
| En bicicleta pels Plans de Morei |
Es tractava d'un inhòspit altiplà desèrtic, on novament no hi vam trobar ni el més mínim rastre de vida humana. L'alçada i les condicions extremes impedien que aquí hi hagués cap mena d'assentament fixe. Aquesta ruda regió només és accessible travessant colls de més de 5.000 metres i queda aïllada molts mesos pel fred i la neu.
 |
| Pedalant pels Plans de Morei |
Havíem llegit que a l'estiu s'hi podien trobar nòmades Changpa, una ètnia tibetana que pasturen els seus ramats de iacs i cabres per aquestes vastes planúries, prolongació de l'altiplà tibetà i on les temperatures cauen fàcilment per sota els 40 graus negatius durant l'hivern. És per això que les seves cabres tenen fama de tenir un pelatge molt calent, conegut com a pashm i d'on se'n fan els coneguts xals de pashmina.
 |
| Comboi de camions creuant els Plans de Morei |
Però el mes d'octubre ja no quedaven Changpes, i enlloc seu, molt de tant en tant, passava algun comboi de camions aprofitant per fer els últims negocis entre el Ladakh i la resta de l'Índia, doncs ben aviat tancarien la carretera fins l'estiu vinent.
 |
| Ens vam desviar uns quilòmetres de la Manali-Leh Highway |
Després dels plans de Morei ens vam desviar la carretera Manali-Leh uns 6 quilòmetres fins a un campament estival de tendes que estaven començant a desmuntar doncs estàvem a 5 d'octubre!. Allí vam deixar les alforges i vam seguir pedalant uns 4 quilòmetres més fins al llac salat de Tso Kar, un indret de gran bellesa, solitari i salvatge, emplaçat a 4.560 metres d'alçada i rodejat per cims de més de 6.000 metres.
 |
| Ramats de iacs |
Per les rodalies del llac no vam veure nòmades Changpa però sí ramats de iacs pasturant la poca herba que en aquesta època quedava per aquestes planúries.
 |
| Passejant per les ribes del Llac Blanc (Tso Kar) |
Aparcar les bicis i passejar per les ribes del llac fou un plaer immens, accentuat encara més pel fet de trobar-nos en la més absoluta solitud. Fins feia pocs anys els nòmades tibetans de l'ètnia Changpa encara recollien la sal del llac per vendre-la després al Tibet. En l'idioma del Ladakh, el ladakhi, que és força similar al tibetà, Tso significa Llac i Kar vol dir Blanc.
 |
| Retornant satisfets cap al campament |
Contents i agraïts d'haver-nos desviat una mica de la ruta i haver pogut gaudir d'aquell espectacle aquàtic en aquell desert erm i dessolat, vam retornar cap al campament on havíem deixat les alforges, disposats a passar l'última nit abans d'afrontar el coll més alt de tota la ruta, el Taglang La, de 5.330 metres d'alçada.
 |
| Arribant en bicicleta al campament de Tso Kar, a 4.600 metres d'alçada |
Al campament de Tso Kar, tot i ser els únics inquilins i que l'estaven començant a desmuntar, vam sopar i dormir d'allò més bé. No sabem a quina temperatura devíem estar durant la nit en aquest altiplà a 4.600 metres d'alçada, però els bidons d'aigua, tot i trobar-se dins de la tenda, van quedar convertits en un bloc de gel!
 |
| Pedalant sota el cel radiant del Ladakh |
Novament, sota el cel radiant del Ladakh, vam començar a pedalar enmig d'una solitud a la que ja ens havíem acostumat i que convidava a la reflexió i a la introspecció, més encara sabent que ens trobàvem en una regió de cultura budista, en que la meditació és un dels seus grans pilars, i rodejats per uns escenaris d'una solemnitat infinita.
 |
| Al començar l'ascens s'acabà l'asfalt i començà una pista de mal rodar |
Una vegada vam enllaçar de nou amb la Manali-Leh Highway va començar l'ascensió fins al coll de Taglang La, a 5.328 metres d'alçada, el més alt de tota la travessa integral de l'Himàlia indi en bicicleta i segon coll més alt del món en vehicle, si més no això indicava un cartell al mateix coll. A l'inici de la pujada s'acabà l'asfalt i començà una ampla pista de mal rodar, amb ondulacions que provocaven un molest sotragueig.
 |
| Obrers treballant i vivint per sobre dels cinc mil metres |
De nou ens van impressionar els obrers que, en condicions ben precàries, treballaven i vivien en tendes a la mateixa carretera per sobre dels cinc mil metres d'alçada. Tots ells eren indis de les castes més baixes vinguts de llunyanes regions o immigrants de països més pobres, com ara el Nepal.
 |
| La progressiva però llarga ascensió al Taglang La |
L'ascens al coll era de poc més de 700 metres de desnivell, amb una pendent suau i progressiva, però se'ns va fer força llarga, ja que des de bastant avall ja es veia el coll i semblava que no arribés mai. L'estat de la pista, tot i que a mesura que pujàvem semblava millorar, tampoc hi ajudava massa i, a partir dels 5.000 metres fins als 5.328 del coll, vam haver d'anar fent petites parades de tant en tant per reposar i agafar forces.
 |
| Tram final de l'ascens al Taglang La |
L'alçada es notava força i qualsevol petit sobreesforç, com ara aixecar-se de la bici, es notava bastant i feia disparar les pulsacions. No hi havia massa trànsit, però hi havia trams en obres i els camions ens deixaven ben empolsegats. El simple fet d'aguantar-se la respiració uns pocs segons per no tragar pols mentre passava un camió, ja era motiu d'ofec. Realment teníem la sensació que l'oxigen era ben escàs.
 |
| Assolint per fi els 5.328 metres d'alçada del Taglang La! |
Finalment vam assolir el coll de Taglang La, de 5.328 metres d'alçada, punt culminant de l'etapa i de tota la travessa en bicicleta per l'Himàlaia indi. La pujada havia estat llarga i dura però ho havíem aconseguit!! Havíem coronat el segon coll per a vehicles més alt del món!!
 |
| Per fi al coll de Taglang La, de 5.328 metres d'alçada |
Feia fred però el dia era excel·lent i gairebé no feia vent, així que s'estava prou bé i vam poder gaudir plenament de les vistes des d'aquella talaia tant privilegiada, envoltats de les altíssimes muntanyes d'aspecte lunar que conformen aquesta erma regió coneguda com a Ladakh.
 |
| Taglang La, el segon coll per a vehicles més alt del món! |
Ladakh significa "la terra dels alts passos" i reflecteix bé el principal problema que es trobaven les caravanes comercials que durant segles utilitzaven aquest passos per comunicar les planes del subcontinent indi amb l'Àsia central i la Xina, creuant les serralades de l'Himàlaia i el Karakorum. Nosaltres hem seguit els seus passos però enlloc de mules o iacs ho hem fet a llom de les nostres bicis!
 |
| Ara tocava baixar 40 qms de bona carretera |
Ara només ens faltaven 40 quilometres de bona carretera i 1.300 metres de descens fins al poble de Lato, un petit llogarret al fons d'una angosta vall format per unes poques cases d'estil tibetà envoltades per petits cultius. Per fi "civilització"! Feia uns quants dies (des de Keylong!) que no veiem cases ni cultius.
 |
| Pedalant entre espectaculars formacions rocoses |
Després de dormir a Lato, vam afrontar amb ànims l'última etapa d'aquesta segona part del viatge en bicicleta que ens havia de portar fins a Leh, capital del Ladakh. Vam començar descendint per un angosta vall resseguint la tranquil·la carretera que serpentejava entre formacions rocoses de colors espectaculars.
 |
| Colors espectaculars del Ladakh |
Després de sis dies seguits pedalant per sobre dels 4.000 metres d'alçada, vam tornar a descendir fins als tres mil i escaig. Havien estat uns dies durs, pel cansament físic, la falta d'infraestructures, la falta d'higiene personal, la incomoditat dels campaments per camioners indis, la monotonia i escassetat d'aliments, els trastorns digestius i el fred intens de les nits, però sense dubte havia valgut la pena.
 |
| La "civilització" de nou !! |
A mesura que descendíem notàvem que l'Índia hindú quedava molt lluny (a molts colls de distància!!) i que ens apropàvem al cor del Ladakh. Després de dies de paisatges erms i desolats (encara que de gran bellesa!) tornàvem a veure arbres, petits pobles, conreus, agricultors, animals i, sobretot, monestirs, chortens, banderoles i altres elements budistes que ens recordaven perquè el Ladakh és conegut com el Petit Tibet.
 |
| La cultura budista s'ha conservat "intacta" al Ladakh |
El Ladakh és una regió del Transhimàlaia que, malgrat pertànyer a l'Índia, té molta més semblança paisatgística i cultural al veí Tibet, políticament pertanyent a la Xina. A diferència d'aquesta, l'Índia ha permès el lliure desenvolupament de la cultura tibetana al Ladakh, fet que juntament amb la inaccessibilitat de la regió, ha comportat una molt bona conservació de la cultura budista tibetana i de les seves costums ancestrals.
 |
| En bicicleta pel Petit Tibet |
La llengua parlada és el ladakhi, molt propera al tibetà, igual que el menjar i l'economia, basada en el cultiu de la civada, el blat i el pasturatge de iacs, cabres i ovelles. Igual que al Tibet, l'alçada i el fred condicionen molt l'alimentació i producció agrícola, així com un estil de vida molt rude, suportable només per uns habitants adaptats durant segles a sobreviure en tant dures condicions.
 |
| El Ladakh, aïllat en un immens mar de muntanyes |
Antigament aquesta regió era una important ruta comercial per les caravanes que anaven de les planes de l'Índia a la Xina i Àsia central, travessant les serralades de l'Himàlaia i el Karakorum, però des de que el govern xinés va tancar la frontera tibetana es va acabar dràsticament tot intercanvi comercial, quedant el Ladakh com una misteriosa regió aïllada en un immens mar de muntanyes, molt lluny de tot arreu.
 |
| Arribant a Upshi, a la vall del Indus |
Per fi vam arribar a l'ampla i fèrtil vall del riu Indus, nascut al veí altiplà tibetà i al llarg de la qual s'hi havien anat assentant petites poblacions des de temps immemorables. El verd dels cultius del fons de vall contrastava fortament amb l'entorn de muntanyes desèrtiques d'aquesta regió situada al cor del Ladakh.
 |
| Pedalant per la vall del Indus. Al fons el monestir budista de Stakna |
De fet el riu Indus, que en aquest tram vertebra una pròspera vall enclavada entre la serralada de l'Himàlaia i el Karakorum, fou probablement el bressol de la humanitat. Segons recents estudis, en aquesta vall s'hi va desenvolupar una cultura prehistòrica anterior a la babilònica o egípcia, ja que s'han datat jaciments arqueològics del 6.000 abans de crist, més de 2.000 anys d'antiguitat del que sempre s'havia cregut!!
 |
| Bonica estampa del monestir de Stakna |
Es notava que estàvem al cor del Ladakh, doncs la influència del budisme tibetà es palpava per tot arreu. Aquí i allà, com si volguessin tocar el cel, s'alçaven monestirs d'un blanc immaculat, retallats sobre un cel blau i unes muntanyes d'aspecte lunar. Malgrat que aquesta religió fou introduïda al Ladakh per primera vegada al voltant del segle II, els monestirs existents foren construïts molts segles més tard.
 |
| El monestir budista de Stakna |
Un exemple és el monestir de Stakna, emplaçat en un turonet al costat del riu Indus. Precisament Stakna significa "nas de tigre", en referència a la forma de l'esmentat turó. Fou construït a finals del segle XVI i actualment hi fan vida monjos de l'escola budista tibetana dels barrets vermells. És visitable i és un excel·lent mirador de la vall del Indus i d'alguns dels cims nevats de la serralada del Zanskar.
 |
| En bicicleta pel costat del monestir de Thikse |
Un altre dels monestirs més importants i espectaculars del Ladakh i pel qual la Manali-Leh Highway hi passa ben be pel costat és el de Thikse. Fou construït durant la primera meitat del segle XV i, a diferència de l'esmentat monestir de Stakna, pertany a l'escola budista tibetana dels barrets grocs. El monestir de Thikse és un dels més grans del Ladakh i té una clara semblança amb el conegut palau de Potala de Lhasa.
 |
| La semblança del monestir de Thikse amb el Potala és evident |
La bellesa del monestir era molt seductora i la possibilitat de visitar-lo també, però volíem a arribar a Leh a bona hora i vam decidir seguir. Ho vam deixar per una altra vegada, així tindríem una excusa per tornar!
 |
| La part posterior de Thikse |
 |
| Pedalant per sota del monestir budista de Shey, del segle XVII |
Poc abans d'arribar a Leh encara vam passar pel costat del monestir de Shey, construït al segle XVII al costat del poble de Shey, ja que antigament aquest havia estat la capital d'estiu del Ladakh. Per això pel voltant està ple de chortens budistes, construccions religioses amb una base quadrada, una cúpula, una estructura afilada amb tretze graons i una espècie de para-sol, simbolitzant la terra, l'aigua, el foc i l'aire respectivament.
 |
| El Tata, rei indiscutible de les carreteres |
A mesura que ens apropàvem a Leh, el trànsit anava augmentant i el so dels clàxons s'apoderava del nostre cos i ànima i ens feia despertar d'aquell univers de pau i tranquil·litat que destil·laven els monuments budistes. Poc a poc tornava a imperar el bullici de la quotidianitat on els vehicles més grossos dictaven les normes. No hi ha res com portar un Tata i fer sonar el clàxon sense parar per sentir-se l'amo de la carretera!
 |
| Entrant a Leh per la porta gran!! |
Després de 20 dies de pedaleig i més de 1.000 quilometres des de Shimla, vam arribar a Leh, capital del Ladakh, completant una última pujada final de gairebé 300 metres de desnivell fins als 3.600 metres on es troba emplaçada la ciutat, en una vessant muntanyosa amb vistes a l'ampla vall del riu Indus. Una agradable sensació ens recorria tot el cos: havíem complert un dels objectius importants del viatge!
 |
| En bicicleta pel mercat de Leh. Al fons el fort de Leh |
Tants dies en bicicleta per sobre dels quatre mil i cinc mil metres, de fred, incomoditats i cansament per regions inhòspites, feien que la rústica ciutat de Leh ens semblés un oasi replet de comoditats i serveis on recuperar-nos com si fos un balneari tropical. Els 3.600 metres d'alçada ens proporcionaven una agradable temperatura diürna, encara que les nits seguien sent força fredes, doncs l'hivern ja trucava a la porta.
 |
| - Per fi! Ja hem arribat a Leh! |
Leh compta amb gairebé 30.000 habitants, encara que ningú ho diria, ja que està formada per cases de 2 o 3 plantes, donant més aviat la sensació d'un poble gran. Hi podem trobar tot tipus d'allotjaments i serveis, doncs és un important centre neuràlgic d'activitats de muntanya, farcit de petits comerços relacionats amb els trekkings i ascensions, encara que nosaltres ens vam trobar que a l'octubre n'hi havia molts de tancats.
 |
| Soldat comprant als carrers de Leh |
Malgrat tenir una majoria de població budista tibetana, la capital del Ladakh és també el centre del comerç de la regió i des de temps llunyans s'hi han assentat importants comunitats hindús i musulmanes que conviuen en harmonia, encara que no sempre hagi estat així. L'exèrcit indi hi té una considerable dotació permanent donada la importància estratègica de l'indret i la proximitat de Xina i del Pakistan, països amb els que històricament l'Índia hi ha tingut una relació bastant tensa.
Abans de seguir el nostre periple ciclístic fins a Srinagar, capital del Kashmir, ens vam prendre uns dies de descans a Leh, vam realitzar un trekking per la serralada del Zanskar (Markha Trek) i vam fer una excursió en 4x4 a l'espectacular vall de Nubra, així que si hi esteu interessats... només heu de seguir llegint i acompanyar-nos uns quants dies més!
Enavant!! L'aventura continua!!
 |
| Leh, al fons de la vall del Indus i als peus de la serralada del Zanskar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada