Abans de res cal remarcar que aquest tram de la travessa transcorre per una zona de l'estat indi del Kashmir molt propera a la frontera amb Pakistan que no és precisament coneguda per ser una bassa d'oli on passar unes vacances amb la família. La continua inestabilitat política de la regió ens obligarà a informar-nos bé abans d'iniciar la travessa pel nostre compte. Un cop dit això i si les circumstàncies polítiques ens són favorables (que per sort últimament ho són bastant), la travessa a cop de pedal d'aquesta remota regió de ben segur que ens farà gaudir intensament d'una espectacular metamorfosi paisatgística i humana com a pocs indrets del món. En relativament pocs quilòmetres passarem d'un inhòspit decorat de muntanyes desèrtiques de roca despullada i aspecte lunar a la frondositat i exuberància de boscos d'avets, glaciars i rius cristal·lins. Saltarem dels cranis imberbes i desforestats del budistes tibetans a les frondoses barbes dels musulmans. De Buda a Alà en un alè.
 |
| Recorregut realitzat en bicicleta. En blau el tram de Leh a Srinagar |
 |
| Perfil del tram Leh-Srinagar |
 |
| El tram de Leh a Srinagar està fortament militaritzat (Font: wikipedia) |
Si alguna característica ens va sobtar especialment és la extrema militarització per part de l'exèrcit indi de tot el recorregut entre Leh i Srinagar, augmentant a mesura que t'apropaves a la capital del Kashmir. La veritat és que impressiona força pedalar vigilat per franctiradors de l'exèrcit armats fins les dents, enfilats pels arbres i teulades cada pocs metres, seguint-te amb la mirada i amb les mans a sobre els fusells, però al final t'acabes acostumant.
 |
| El Kashmir indi en color blau. Font: Wikipedia |
El Kashmir és una regió que es troba dividida entre el Pakistan, l'Índia i el Tíbet (Xina). A dins de la part del Kashmir indi s'hi troben tres districtes: el Kashmir pròpiament dit, Jammu i el Ladak. Els tres districtes esmentats conformen l'estat indi de Jammu i Kashmir. El Ladakh és una regió tranquil·la (tot i que hi ha hagut disputes bèl·liques a les zones fronteres amb la Xina), en canvi els districtes de Jammu i Kashmir són coneguts per la seva inestabilitat política i els nombrosos atacs terroristes.
 |
| Àrees disputades |
Així com gran part del Ladakh és de cultura budista, a l'oest d'aquest i a les zones de Jammu i de Kashmir són majoritàriament musulmans i des de la seva integració a l'estat indi hi ha hagut cèl·lules insurgents, recolzades pel Pakistan, que reclamen la seva separació de l'Índia. Això ja ha provocat algunes guerres indo-paquistaneses i infinitat d'atacs terroristes contra l'exèrcit indi i fins i tot contra turistes, com ara les tres turistes matades al juliol del 2012, el camió militar atacat amb granades el juny del 2013 o els dos turistes morts, també amb granades, el gener del 2014, el mes següent de tornar de l'Índia. Tots aquests fets han fet que a la zona hi hagi un gran desplegament de l'exèrcit indi convertint la regió en una de les més militaritzades del món.
 |
| Tram de Leh a Srinagar |
De fet, nosaltres no vam tenir clar si realitzaríem aquest tram de la ruta fins que vam arribar a Leh i vam preguntar sobre la situació política del moment. Les respostes van ser molt dispars però majoritàriament ens van dir que últimament estava força calmat, tot i que era una calma molt fràgil i en qualsevol moment hi podia haver una escalada de violència.
 |
| Sortint de Leh direcció Srinagar |
Després de valorar-ho tot i intercanviar impressions amb altres viatgers, vam decidir tornar a carregar les alforges a les bicis partir cap a Srinagar. La coneguda com Leh-Srinagar Highway és, juntament amb la Manali-Leh Highway, la única via de comunicació amb el Ladakh i, igual que l'altra, queda tallada per la neu durant molts mesos a l'any. També va estar tallada diverses vegades per les guerres entre India i Pakistan.
 |
| El monestir budista de Spituk |
Només sortir de Leh vam passar pel costat del monestir budista de Spituk, situat enmig de la vall del Indus i amb la serralada del Zanskar al fons, fou fundat al segle XI i actualment pertany a la secta budista dels barrets grocs.
 |
| L'ampla vall del riu Indus |
La carretera, sempre en bon estat, resseguia el curs del riu Indus convertint el fons de vall d'aquesta àrida regió, per sobre dels tres mil metres, en una zona fèrtil apta per al cultiu que, a principis d'octubre, ja ens començava a mostrar els seus colors de tardor.
 |
| Pedalant per aquesta inhòspita regió del Ladakh |
Però fora del fons de vall la regió se'ns mostrava com un inhòspit desert de muntanya de paisatges erms i solitaris. El trànsit, més o menys fluid al sortir de Leh, aviat va anar disminuint fins a tornar-se ben escàs. El silenci només era trencat de tant en tant per algun Tata repintat amb colors folklòrics o algun dels combois militars de l'exèrcit indi que patrullaven la carretera (algun amb més de 30 camions!!).
 |
| Consells del govern indi |
Per trencar la monotonia sort en teníem dels curiosos cartells informatius que el govern indi col·locava de tant en tant, intentant millorar l'educació vial d'un dels països més catastròfics en quan a les dades referents als accidents de circulació. De fet estan al capdamunt del rànquing de morts a la carretera amb més de 140.000 morts anuals, és a dir uns 16 morts cada hora. Senzillament esgarrifós.
 |
| Aigua barreig dels rius Indus i Zanskar |
L'aiguabarreig dels rius Indus i Zanskar fou un altre d'aquells indrets màgics que ens va regalar aquest tram de ruta. Aquí es mesclaven dos gegants himalaics per seguir plegats el seu camí cap al Pakistan.
 |
| Arribant al poblet de Nimmu |
Entre aquests decorats de paisatge lunar apareixien petits pobles de cultura budista tibetana on aprofitàvem per prendre un te calent o menjar un plat d'arròs. El ventall culinari no era massa més gran però suficient per a parar a descansar i omplir l'estómac.
 |
| Construccions tradicionals del Ladakh |
Poc a poc ens allunyàvem de Leh però encara ens trobàvem al cor del Ladakh i això es notava en les faccions tibetanes de la gent, les construccions tradicionals, les banderoles budistes i tot el reguitzell de manifestacions culturals que conformaven aquesta aspra i dura regió.
 |
| Stupes del poble Basgo |
La carretera passa també pel poble de Basgo, que ara no és més que un poblet rural amb moltes cases de fang enrunades, però que havia estat un dels pobles més importants del Ladakh. Com a mostra encara hi resta el monestir budista de Basgo, construït al segle XVII i situat dalt d'un promontori rocós.
 |
| El poble de Basgo, vetllat per l'antic fort i el monestir budista |
A diferència de la carretera de Manali a Leh, que durant la majoria d'etapes travessa territoris per sobre dels quatre mil, sense assentaments permanents i en un entorn totalment feréstec, la carretera de Leh a Srinagar va passant per petits pobles rurals que basen el seu modus vivendi en una agricultura i ramaderia de subsistència.
 |
| Els paisatges lunars del Ladakh |
 |
| Pedalant per la vall del Indus |
 |
| Al fons un campament de l'exèrcit indi |
 |
| Pedalant per un tram on el riu Indus s'engorja una mica |
 |
| Remuntant un afluent del riu Indus |
Després d'un parell de dies resseguint el riu Indus, la carretera va fer un gir tot remuntant per un afluent força engorjat, abandonant ja definitivament el mític Indus que aviat entraria al Pakistan per, després de més de 3.000 quilòmetres, cedir les aigües de l'Himàlaia i el Karakorum al mar aràbic.
 |
| Pedalant per la fi del món |
El ferm de la carretera seguia sent excel·lent i el trànsit ben minse, fet que ens permetia gaudir plenament d'aquell paisatge rocós i intimidador que semblava que ens conduïa cap a la fi del món.
 |
| Capricis geològics de la Vall de la Lluna |
Poc abans d'arribar a Lamayuru, la carretera s'adreçava de valent remuntant la coneguda com a "Vall de la Lluna", un autèntic espectacle geològic que ens mostrava les formes que durant milers d'anys l'aigua havia anat modelant sobre un substrat de roca sedimentària
 |
| L'espectacular paisatge de la Vall de la Lluna |
Segons vam entendre, els espectaculars contrast de colors eren deguts als sediments depositats al fons d'un immens llac que hi havia hagut feia molt de temps i que s'havia desguassat, deixant aquelles formacions tant curioses
 |
| Educació vial del govern indi |
 |
| Arribant a Lamayuru |
Després d'una dura pujada vam arribar a Lamayuru, un encantador poblet d'aspecte tibetà on hi ha un espectacular i important monestir budista. Hi ha també un bon assortiment de senzilles "guesthouses" tibetanes a on allotjar-se.
 |
| Lamayuru, coronada pel seu monestir budista |
Malgrat l'interès turístic del monestir budista, Lamayuru encara conservava tot l'encant, mantenint l'estructura tradicional dels pobles tibetans. Els seus habitants també portàven un estil de vida tradicional, amb petits conreus i petits ramats de iacs, menys els que s'havien adaptat als temps moderns i havien transformat les seves cases en petites "homestays" per acollir turistes.
 |
| Celebració tradicional d'un naixement |
Passejant pel poble vam tenir la sort de poder veure una celebració d'un naixement en un terrat d'una casa. Ens va sorprendre la indumentària tradicional i els balls i cants que realitzaven, sobretot les dones, que ballaven en cercle mentre recitaven pregàries tot lluint el curiós barret tradicional i una capa feta de pell de iac.
 |
| Construccions tradicionals de Lamayuru |
Les cases també ens van cridar l'atenció per la seva autenticitat, doncs eren clars exemples de construccions tibetanes, amb la seva senzilla forma rectangular, terrat pla ben carregat de llenya i herba seca per al bestiar, i totes ben pintades de blanc. Ens recordaven molt alguns poblets de cultura budista que havíem vist pel nord del Nepal.
 |
| On està la porta? |
Algunes fins i tot estaven encastades a la paret de sota el monestir, probablement d'algun monjo budista, amb la intenció de quedar més aïllat del món exterior i poder dedicar-se més intensament a la meditació i a la vida contemplativa!
 |
| - aquí no hi creix ni la mala herba! |
Pels carrers, encara sense asfaltar ni encimentar, enlloc de vehicles hi circulaven els iacs, sempre més silenciosos i respectuosos amb els vianants que els conductors indis!
 |
| Habitants de Lamayuru |
 |
| Els nens aquí tenen altres tipus de joguines |
 |
| Als nens, per molt molt monjos que siguin, també els agrada jugar! |
 |
| Una de les entrades al monestir budista de Lamayuru |
A Lamayuru ens vam prendre un dia de "descans" per visitar el monestir i realitzar un petit trekking pels voltants. El monestir, situat al capdamunt d'un promontori, és un dels més antics del Ladak, ja que la part més vella va ser construïda durant la primera meitat del segle XI, fa aproximadament uns mil anys. És també un monestir de grans dimensions, que alberga més de 100 monjos, encara que en el passat n'hi havia hagut molts més.
Vam deambular una estona al nostre aire pel monestir, admirant la bella simplicitat de les seves formes i colors, intensificats per la llum intensa amb que el cel radiant del Ladakh ho banyava tot.
 |
| Edificis de dins del recinte interior del monestir |
En aquest monestir s'hi celebren cada any uns acolorits festivals budistes amb danses de màscares que apleguen moltíssims monjos de la regió, però nosaltres només hi vam trobar tranquil·litat, trencada tant sols per les pregàries d'un monjo que repetia incansablement una cantarella mentre feia girar una roda d'oració.
 |
| El poble de Wanla i el seu monestir |
Després de la visita al monestir vam realitzar un senzill trekking per les rodalies i que coincidia amb una de les etapes d'una interessant travessa de varis dies per la serralada de Zanskar. L'excursió passava pel petit poble de Wanla i no vam desaprofitar l'ocasió per visitar el monestir budista que coronava les cases d'estil tibetà.
 |
| La Montse pujant cap al monestir, flanquejat per la torre d'un antic fort |
Així que vam pujar-hi per poder assaborir els detalls d'aquella arquitectura religiosa budista i, de pas, assaborir també l'espectacular panoràmica de la vall per on transcorria la nostra excursió a peu.
 |
| El monestir budista de Wanla |
El monestir era la suma de dos o tres construccions d'aspecte ben simple i rústic, entre les quals hi havia la casa del monjo que les vetllava. En la seva simplicitat radicava precisament la seva bellesa. Les restes d'una torre d'una antiga fortificació, contribuïen encara més a donar-li un aspecte més feudal. Tot plegat fou construït entre els segles XIV i XV.
 |
| Entrada principal al monestir de Wanla |
Aquí, com en altres llocs del Ladakh, ens va sorprendre la devoció religiosa de la seva gent, especialment de la més gran, que recitaven oracions mentre feien rodar incansablement les rodes per a escampar les pregàries al vent.
 |
| Dona ladakhi fent girar les rodes d'oracions |
El trekking va transcórrer per àrides i engorjades valls sense rastre de vegetació, resseguint un caminet de bon fer que ens va portar fins al coll de Prinkti La (3.760 metres) per tornar a baixar de nou fins al poble de Lamayuru. No vam veure rastre de vida i vam tenir la sensació d'estar caminant per un inhòspit planeta llunyà. Desolació i bellesa s'unien en un decorat oníric i irreal.
 |
| Arribant de nou a Lamayuru |
 |
| El poble i el monestir de Lamayuru |
Vam acabar l'excursió arribant de nou a Lamayuru, amb unes excel·lents vistes del poble i del monestir, situats en aquest terreny conegut com a la Vall de la Lluna i que realment feia honor al seu nom.
 |
| Nens ladakhis jugant amb pedres, l'únic que els ofereix la natura |
Després d'un dia de "descans" visitant el monestir budista i realitzant el trekking, ens vam acomiadar del bonic poble de Lamayuru i de la seva gent, i ens vam tornar a enfilar sobre la bicicleta per seguir el nostre periple cap a Srinagar. Ens esperaven dos ports de muntanya per uns paisatges impressionants de muntanyes despullades de vegetació, però de formes i colors molt espectaculars.
 |
| Els camions Tata, sempre ben guarnits, i els combois militars, eren l'únic amb el que ens creuàvem de tant en tant |
El primer dels ports que vam afrontar fou el de Fotu La, que amb els seus 4.108 metres d'alçada era el punt culminant de la Leh-Srinagar Highway, encara que quedava molt lluny d'algun dels ports de més de 5.300 metres que havíem creuat abans d'arribar a Leh. La carretera, sempre en bon estat, es recargolava com una serp entre les àrides i agrestes muntanyes de la serralada del Zanskar.
 |
| La carretera transcorre entre les muntanyes del Zanskar |
 |
| Homes i dones treballant en condicions força precàries |
 |
| La carretera que puja al coll de Fotu La es recargola com una serp |
 |
| En bicicleta per la serralada del Zanskar |
 |
| El coll de Fotu La, a 4.108 metres d'alçada, acompanyats per joves treballadors de la carretera |
 |
| Pedalant entre els escarpats cims de la serralada del Zanskar |
 |
| Camperoles ladakhis anant al tros a treballar |
 |
| Petits poblats mimetitzats amb l'entorn |
 |
| La baixada del coll de Fotu La travessa paisatges espectaculars |
 |
| L'ampla vall que baixa del Fotu La |
 |
| Ela ladakhis han de caminar molt per a buscar llenya |
Els pobles encara eren majoritàriament budistes, però a mesura que ens apropàvem al Kashmir ja es començaven a veure petits assentaments musulmans amb els minarets de les mesquites sobresortint per sobre les cases. El coll de Fotu La que havíem deixat enrere marcava el final d'una gran regió de domini cultural budista tibetà i ara, tot i estar encara dins del Ladakh, ens trobàvem en una zona de transició cultural.
El següent coll, el Namika La de 3.827 metres, ens va tornar a regalar esplèndides vistes de la inhòspita serralada del Zanskar. Ara ens tocava una ràpida i espectacular baixada fins a Mulbekh, l'últim poble de cultura budista tibetana. D'aquí en endavant ens tocaria contemplar dones amb mocador al cap, sentir la crida a l'oració de les mesquites i saludar amb un Salaam aleikum.
 |
| Últims pobles budistes abans d'arribar al Kashmir |
 |
| Coll de Namika La, a 3.827 metres d'alçada |
 |
| Contemplant els cims nevats de la serralada del Zanskar des del coll de Namika La |
Després de Mulbekh la carretera s'encaixonà per la vall del riu Wakha Chu, travessant muntanyes desèrtiques però amb un fons de vall amb horts, pollancres, salzes i arbres fruiters al voltant dels petits pobles que anàvem trobant. Els símbols budistes que ens havien acompanyat aquest últims dies anaven desapareixent a poc a poc i, enlloc seu, hi havia petites mesquites de construcció recent.
Després de 32 dies i 31 nits per sobre dels 3.000 metres d'alçada, durant aquest tram de baixada paral·lels al riu Wakha Chu vam descendir d'aquesta cota fins arribar als 2.725 on es troba Kargil. La veritat és que en teníem ganes, doncs per aquestes cotes les nits de final d'octubre eren força fredes i la calefacció i aigua calenta, moltes vegades, brillava per la seva absència!
Les mesquites, així com l'aspecte i la vestimenta de la gent, ens avisaven que ens endinsàvem en un territori de cultura i religió diferent. Deixàvem enrere una religió budista i una cultura tibetana i penetràvem en un món islàmic molt proper a la cultura paquistanesa.
 |
| En aquesta regió de transició conviuen els chortens budistes amb les mesquites musulmanes |
 |
| Després de 32 dies per sobre dels 3.000 metres per fi vam baixar d'aquesta cota! |
 |
| Les mesquites, cada cop més freqüents, ens informen del canvi de cultura i religió |
Les mesquites, així com l'aspecte i la vestimenta de la gent, ens avisaven que ens endinsàvem en un territori de cultura i religió diferent. Deixàvem enrere una religió budista i una cultura tibetana i penetràvem en un món islàmic molt proper a la cultura paquistanesa.
 |
| Espectacular panoràmica de Kargil |
 |
| Arribant a Kargil |
Malgrat ser la segona ciutat més gran del Ladakh, Kargil ens va semblar més aviat un gran poble destarotat, amb un llarg carrer principal on s'hi desenvolupava un gran mercat diari. L'ambient era totalment diferent a la pausada tranquil·litat del pobles budistes, ja que imperava un caos ple de vitalitat i un mercadeig que feia honor al seu passat, quan Kargil era un punt estratègic de pas obligat per caravanes carregades de seda, ivori, estores o pedres precioses.
Després de Kargil la carretera seguia paral·lela i molt propera a la Línia de Control, que es una antiga línia d'alto el foc que van acordar Índia i Pakistan, després de diverses guerres, per dividir-se la regió del Kashmir. No es tracta d'una frontera internacional reconeguda legalment però és una línia de filats electrificats i minats on l'exèrcit indi mira de controlar la penetració d'armes i milícies del país veí.
El Pakistan no reconeix la línia com a frontera i els conflictes derivats de la infiltració de soldats paquistanesos han estat reiterats. Un dels més malauradament famosos va comportat la Guerra de Kargil de l'any 1.999, quan l'exèrcit indi va respondre a la penetració de forces paramilitars paquistaneses amb bombardejos, iniciant una guerra oberta entre els dos països durant gairebé 3 mesos que va comportar la mort de més de mig miler de soldats.
Aquests últims anys, malgrat l'alto al foc del novembre del 2003, hi ha hagut petits altercats fronterers que s'han saldat amb algunes víctimes, per això la zona està fortament militaritzada, amb controls esporàdics de carretera, campaments de l'exèrcit indi i freqüents combois militars. La sensació d'estar permanentment vigilat no és d'allò més agradable, però t'hi acabes acostumant.
Molt a prop d'aquí, també a la frontera indo-paquistanesa, hi ha el glaciar de Siachen, a gairebé 6.000 metres d'alçada, conegut per ser el camp de batalla més alt del món, doncs el 1984 hi tingué lloc la Guerra de Siachen, on ambdós països es disputaven el domini d'aquest punt estratègic. Milers de soldats van deixar-hi la vida, sobretot per les condicions extremes de fred i hipòxia. El conflicte de fronteres encara està enquistat i els dos països hi mantenen destacaments.
Ara ja tots els poblets per on transcorria la ruta eren de població musulmana. Les banderoles budistes i chortens havien desaparegut, les cases ja no estaven pintades de blanc i enlloc de monestirs hi havia mesquites de colors, totes les dones portaven un mocador al cap i la canalla semblava més atrevida.
 |
| La carretera segueix paral·lela a la Línia de Control Indo-Paquistanesa |
 |
| En groc la Línia de Control i en blau el nostre itinerari ciclístic |
 |
| Cartell de carretera no massa tranquilitzador |
 |
| Guerra de Siachen (Font:http://tiempofinanciero.biz) |
 |
| -Salaam aleikum! |
Ara ja tots els poblets per on transcorria la ruta eren de població musulmana. Les banderoles budistes i chortens havien desaparegut, les cases ja no estaven pintades de blanc i enlloc de monestirs hi havia mesquites de colors, totes les dones portaven un mocador al cap i la canalla semblava més atrevida.
 |
| Un tafaner ermini encuriosit al veure dos bicicletes |
 |
| La curiositat li pot més que la prudència |
 |
| La vegetació començava a canviar tímidament |
El paisatge extremadament rocós i àrid d'aquestes últimes setmanes començava a canviar molt a poc a poc, de manera que les muntanyes ja no se'ns mostraven tant despullades i lluïen un vestit semi transparent de vegetació, els terrenys es veien més fèrtils i als cims s'hi acumulava més neu (tot i ser de cotes iguals o més baixes que els dies anteriors).
El paisatge extremadament rocós i àrid d'aquestes últimes setmanes començava a canviar molt a poc a poc, de manera que les muntanyes ja no se'ns mostraven tant despullades i lluïen un vestit semi transparent de vegetació, els terrenys es veien més fèrtils i als cims s'hi acumulava més neu (tot i ser de cotes iguals o més baixes que els dies anteriors).
 |
| Drass, el segon indret habitat més fred del món |
 |
| La Montse passejant pel carrer principal de Drass |
Drass no és més que un poble allargassat al voltant d'un carrer ple de botigues i petits restaurants musulmans força bàsics a banda i banda. Durant la Guerra de Kargil, l'any 1.999, fou durament bombardejat per l'exèrcit pakistanès y suposo que per això la majoria de cases es veien de recent construcció.
 |
| Mesquita de Drass |
Al poble hi havia alguns allotjaments, encara que molt bàsics. Com tants altres dies a l'Índia, aqulla tarda l'electricitat havia marxat. Així doncs que al segon poble més fred del món ens tocaria rentar-nos amb aigua freda! I a sobre a cap dels restaurants ens van poder fer una sopa calenta! Que hi farem... Sort que encara no estàvem a l'hivern!
 |
| Al Ladakh s'han de recórrer molts quilometres a peu per a recol·lectar llenya |
Encara ens trobàvem al Ladakh i malgrat que una escanyolida capa d'herba cobria les vessants, era una regió inhòspita on calia recórrer molts quilometres per a recol·lectar una mica de llenya, que era l'únic combustible per a molts dels habitants d'una de les zones habitades més fredes del món. Malgrat la duresa física d'aquesta tasca, en aquesta societat era una de les funcions que duien a terme les dones.
 |
| Vailets davant cases bombardejades |
Per si la vida no fos prou dura per aquest indrets, molts dels poblats que trobàvem havien estat bombardejats en les recents guerres indo-paquistaneses i moltes cases encara es veien tal i com havien quedat. Malgrat tot, els seus aguerrits pobladors s'aferren a un mode de vida tradicional en aquest territori de condicions extremes que queda aïllat durant molts mesos per la neu.
 |
| Remuntant el riu Drass |
Seguíem remuntant el riu Drass envoltats d'espectaculars muntanyes i valls glacials. El trànsit era ben minse i, igual que aquest últims dies, només de tant en tant ens creuàvem algun Tata indi o algun comboi militar.
 |
| Al fons el poble de Matayan |
Vam deixar enrere Matayan, l'últim poble de la vall, pedalant per l'ampla vall glacial i les bones pastures que creixien sobre dels sediments del quaternari. Aquest indret havia estat un lloc d'acampada de les caravanes de la ruta de la seda en el seu periple cap a l'Àsia Central. Posteriorment, al 1948, també fou l'escenari de la guerra entre India i Pakistan per aconseguir el control de l'estratègic pas de Zoji La.
 |
| Aquest bucòlic indret fou un dia camp de batalla |
Aquests bucòlics prats són el primer pla que les caravanes provinents de les planes del subcontinent indi es trobaven després de coronar el temut Zoji La. Costa d'imaginat que aquest bell indret fou un dia un camp de batalla. Actualment els enfrontaments esporàdics fan que tampoc sigui un lloc molt assenyat per a que hi acampin un parell incauts ciclistes.
 |
| Després d'aquests plans començava l'autèntic ascens al coll de Zoji La |
 |
| Més educació vial del govern indi! |
L'ascensió al coll de Zoji La, de "només" 3.540 metes d'alçada, fou un dels més baixos que vam creuar en la nostra travessa de l'Himàlaia indi, però va ser sens dubte un dels més espectaculars. L'entorn d'alta muntanya era d'allò més colpidor i la gradual transformació del paisatge denotava que el pas del Zoji La era molt més que el simple pas a una altra vall de l'Himàlaia.
 |
| Ascendint cap al Zoji La |
Estàvem a punt de saltar de nou a la cara sud de l'Himàlaia, amb tot el canvi de clima i vegetació que això suposava. Contràriament al nostre estimat Pirineu, a la cara sud de l'Himàlaia la humitat i frondositat era molt superior a la cara nord, degut a la forta influència dels monsons provinents del subcontinent indi.
 |
| En bicicleta, vigilats pels cims nevats de l'Himàlaia |
 |
| A punt de coronar el coll de Zoji La |
 |
| El Coll de Zoji La (3.540 metres) és la nostra porta d'entrada al Kashmir |
 |
| Començant el descens del Zoji La, a 3.540 metres d'alçada |
 |
| Embús monumental baixant del Zoji La |
Al coronar el Zoji La vam deixar enrere el Ladakh per penetrar al Kashmir. El primer gran canvi fou amb el trànsit, ja que passàrem de la tranquil·litat al caos. Només saltar el coll ens vam trobar un embús monumental, dantesc, de centenars de camions en fila india (mai més ben dit!) per una perillosa pista que serpentejava per encaixonades valls verticals.
 |
| - Vols dir que passem els dos? |
 |
| - Bon viatge! - Que Alà t'acompanyi! |
 |
| El perillós descens del coll de Zoji La |
 |
| Panoràmica del monumental embús de trànsit |
 |
| Les antigues caravanes de camells eren ara de camions |
 |
| Camions indis seguint la ruta transhimalàica |
 |
| La carretera del Zoji La està minada de perills! |
 |
| Boscos de coníferes després de setmanes gairebé sense veure arbres! |
Al travessar el coll de Zoji La vam saltar d'un univers a un altre, trobant-nos amb un dels canvis de paisatge més radicals i impressionants que mai havíem vist. En molts pocs quilometres vam passar d'una terra erma a un territori verd i ufanós, amb boscos de coníferes i glaceres penjants de les escarpades muntanyes. Vam saltar de l'àrid Ladakh a la frondosa Kashmir.
 |
| A mesura que baixàvem la vegetació es tornava encara més frondosa |
A mesura que baixàvem la vegetació es tornava encara més frondosa, resultant-nos molt xocant, després de setmanes travessant inhòspits deserts d'alçada sense veure gairebé cap arbre. L'aire era més humit i l'extrema sequedat del Ladakh era ja només un record.
 |
| Sortint d'un complex turístic de Sonmarg |
El poble de Sonmarg fou on passàrem l'última nit abans d'arribar a Srinagar i va resultar ser un indret molt turístic, situat en un entorn molt espectacular, rodejat de boscos frondosos, rius cabalosos i cims nevats, freqüentat sobretot pels turistes indis benestants quan fugien de la calor. Per això, ara que la xafogor ja havia passat, hi havia poc turisme i l'oferta d'allotjaments era molt àmplia.
 |
| Un esmorzar potent per començar a pedalar! |
Ens trobàvem totalment immersos en la cultura islàmica i els monestirs budistes i la cultura tibetana del Ladakh semblaven trobar-se a anys llum. El menjar kashimiri era una barreja d'especialitats musulmanes i el sempre picant menjar indi, amb lo qual havíem de ser prudents si no volíem haver d'anar corrents al lavabo de nou!
 |
| Sortejant el trànsit de Sonmarg |
A Sonmarg, malgrat ser un poble petit, el trànsit ja era considerable, i a mesura que ens apropéssim a Srinagar aniria augmentant encara més, encara que el que més ens va impressionar fou la fortíssima presència de militars armats fins a les dents durant tot el trajecte fins a la capital del Kashmir. N'hi havia per tot arreu, a dalt dels turons, a sobre les teulades, als marges de la carretera i per dins del bosc.
 |
| L'entorn de Sonmarg semblava una postal dels alps |
L'entorn de Sonmarg era talment com una postal dels Alps. Ens va sorprendre la bellesa i el potencial turístic d'aquelles valls enclavades enmig de l'Himàlaia, només frenat per la inestabilitat política i el conflicte permanent que s'ha enquistat al Kashmir. La única part positiva d'aquest desgraciat afer és la preservació d'aquests paratges naturals.
 |
| Sortint de Sonmarg direcció Srinagar |
Recordem que el Kashmir és un territori dins de l'Himàlaia que es disputen el Pakistan i l'Índia. La part pertanyent a aquest últim país està dins de l'estat indi anomenat Jammu & Kashmir (estat en el qual també es troba les regions del Ladakh i de Jammu) i gran part de la població demanen la independència del territori, motiu pel qual hi ha tants conflictes armats i un desplegament militar tant exagerat.
 |
| - Feia setmanes que no veia tants arbres!! |
Més d'un 90% de la població del Kashmir (de la regió, no de l'estat de Jammu & Kashmir) són musulmans i parlen kashmiri. Segons el govern indi, els separatistes de la regió reben ajut del Pakistan i tot plegat ha portat als dos països a tres guerres recents, l'any 1947, 1965 i 1999 i a innumerables diputes i altercats armats.
 |
| Pedalant paral·lels al riu Sindh, al Kashmir indi |
Sigui quina sigui la solució al conflicte, el que és cert és que la seva gent té ganes de viure en pau i amb tota normalitat d'una vegada per totes, i d'obrir-se al món i donar a conèixer aquest racó tant meravellós. Alguns porten molts anys esperant un turisme que mai acaba d'arribar i que seria un bon motor econòmic que els ajudaria a sortir d'un túnel que sembla no acabar-se mai.
 |
| Aquí la llenya era més abundant que al Ladakh! |
A mesura que descendíem, la temperatura i la calitja anaven en augment i la visibilitat empitjorava. La vall s'anava obrint a poc a poc i cada vegada hi havia més poblets, més vida, més cultius i més trànsit, fins que finalment van aparèixer comerços, restaurants, petits polígons i més pol·lució.
 |
| N'hi ha que tenen més sort! |
Portàvem més de 40 dies perduts per les muntanyes de l'Himàlaia (27 sobre la bicicleta) i ara tot aquest caos, malgrat no ser res comparat amb les grans ciutats índies, ens resultava una mica estressant. Sort que ens havien dit que a Srinagar hi havia un enorme llac amb boniques cases flotants, convertides en allotjaments, que serien el final perfecte per a un llarg i cansat viatge en bicicleta!
 |
| Arribant al llac Dal, destí final de la nostra travessa en bicicleta |
Just abans d'entrar a la capital del Kashmir, ens vam trobar el llac Dal, autèntic tresor de la ciutat i destí final de la nostra travessa integral de l'Himalàia indi en bicicleta, després de 27 etapes de pedaleig. La visió del llac, difuminada per la boirina del capvespre, era una estampa anhelada, un objectiu llunyà i gairebé inabastable que ara, de cop i volta, es trobava davant nostre posant punt i final al nostre periple ciclístic.
 |
| El llac Dal al capvespre |
Molts patiments, moltes emocions, moltes vivències i molts aprenentatges que ara veiem reflectits en aquell llac tèrbol on reposaven les aigües que també havien viatjat, com nosaltres, des del cor de l'Himàlaia i que es recuperaven abans de seguir el seu camí cap al mar, com també faríem nosaltres (aquest cop sense la bici!).
 |
| Les barquetes (Shikaras) i les cases flotants (al fons) del llac Dal |
El llac Dal és un enorme llac d'uns 20 quilometres quadrats, rodejat d'una zona d'aiguamolls i molt conegut per les nombroses cases flotants, que són barques de fusta d'estil victorià convertides en petits i acollidors hotels flotants. N'hi havia moltíssims, alguns de més cuidats i altres de més deixats, on vivien famílies que es dedicaven a acollir viatgers que buscaven uns dies de relax.
 |
| La oferta de cases flotants és enorme |
Durant l'època colonial, quan el Maharajà de la regió va prohibir als estrangers construir habitatges en terra ferma, els administradors britànics van esquivar la prohibició construint cases flotants en l'idíl·lic llac Dal. Actualment n'hi ha centenars, transformades en petits hotels que s'han convertit en una atracció de primer ordre, sobretot per al turisme indi, ja que la inestabilitat política de la regió frena moltíssim el turisme estranger.
 |
| Cases flotants del llac Dal |
Romandre uns dies de relax en una d'aquestes cases flotants fou una molt bona manera d'acabar un llarg viatge com aquest, molt millor que allotjar-se enmig del caos de Srinagar, ciutat força animada i bulliciosa amb l'eterna banda sonora de motors vells i clàxons estridents.
 |
| Abans d'elegir s'havia de regatejar bé |
Només un consell: Esteu en un indret musulmà, així que si voleu aconseguir un bon preu i que no us prenguin el pèl, haureu de regatejar bastant!
Estàvem a finals d'octubre i hi havia molta oferta i molt poc turisme, així que la persecució dels venedors i comissionistes era considerable, més encara quan veníem de setmanes de tranquil·litat i introspecció!
 |
| Els habitants de les cases flotants es traslladen en barquetes |
 |
| Dona rentant la roba al llac Dal |
 |
| Aquesta fou la nostra casa flotant! |
Una vegada elegida la barca, lluny del trànsit de la carretera, tot era tranquil·litat. Equipades amb llum, aigua calenta i tot tipus de comoditats, la família que la portava s'encarregava també dels àpats i d'oferir-te alguna excursió en una de les barques tradicionals mogudes a rems i anomenades shikara.
 |
| Interior de la casa flotant. Missió complerta! |
Havíem complert el nostre objectiu: arribar sans i estalvis pedalant a Srinagar, capital del Kashmir, i bé ens mereixíem un premi! Així que el dia seguent vam realitzar una volta pel llac en shikara, perdent-nos pels racons i canals d'aquest bucòlic indret, autèntic recés de tranquil·litat.
 |
| Vam donar una volta en Shikara, embarcació tradicional del llac Dal |
 |
| Boires matinals al llac Dal |
 |
| Buscadors de nenúfars al llac Dal |
 |
| Shikara navegant pel llac Dal |
 |
| Pescador al llac Dal |
 |
| Poble de pescadors del llac Dal |
 |
| Pescadors del llac Dal |
 |
| Dona rentant la roba al llac Dal |
 |
| Dona recol·lectant nenúfars al llac Dal |
 |
| Llac Dal, final de trajecte |
 |
| Som-hi! |
El llac Dal posava punt i final a la nostra travessa de l'Himàlaia indi en bicicleta de 1.500 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell positiu acumulat, però encara ens quedaven molts dies i moltes peripècies per passar a l'Índia, encara que sense les nostres estimades muntures, així que si teniu ganes d'acompanyar-nos uns dies més... us convidem a seguir llegint!!
Acompanyeu-nos al trek que vam fer pel Zanskar (Ladakh) entre la 2ª i 3ª part de la travessa en bicicleta
Informació pràctica per als que tingueu ganes de viatjar per l'Himàlaia indi en bicicleta
Veri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada