Hi ha indrets al món que provoquen una atracció irresistible, que durant anys han anat construint un univers mitològic en el nostre subconscient, barrejant realitat i fantasia, llegendes i anhels. L'Himàlaia és un d'ells. L'Índia també. I del resultat de combinar-los tenim l'Himàlaia indi, punt culminant del nostre imaginari viatger, objectiu ineludible en el nostre afany d'aventura i descoberta. La duresa dels seus ports, l'aire enrarit a tocar del cel, el mal estat de les pistes, la monumentalitat dels seus decorats i l'exotisme de les seves cultures mil·lenàries, conformen una combinació molt seductora per a qualsevol amant del cicloturisme.
 |
| Coll de Taglang La, a 5.328 metres d'alçada |
 |
| Escenaris èpics |
Durant els mesos de setembre i octubre del 2013 la Montse i jo vam decidir realitzar la travessa integral de l'Himàlaia indi sobre les nostres bicicletes, enllaçant tres grans rutes consecutives que creuen aquesta immensa serralada i que ens atreien com un imant des de ja feia alguns anys, realitzant un total de 1.500 quilometres i 20.000 metres de desnivell positiu acumulat en un total de 27 etapes.
 |
| Decorats impressionants a la vall de Spiti |
La primera és la ruta de les valls de Kinnaur i Spiti (el tram de Kinnaur també es coneix com a Hindustan-Tibet Road), la segona és la Manali-Leh Highway (antiga ruta de comunicació que seguien les caravanes per anar de l'Àsia Central i Xina a les planes del subcontinent indi) i la tercera ruta és la que uneix Leh, la capital de la remota regió del Ladakh, amb Srinagar, capital de la militaritzada regió de Kashmir, a tocar del Pakistan.
 |
| Mapa de relleu. En verd el recorregut en bici. En vermell el trek de Markha |
Les tres grans rutes es poden enllaçar perfectament, doncs són consecutives i conformen una espectacular travessa de 1.500 quilometres per l'Himàlaia indi, creuant els estats de Himachal Pradesh i Jammu & Kashmir, els dos més septentrionals de l'índia, fronterers amb el Tibet i el Pakistan.
 |
| Ampliació |
 |
| En verd recorregut realitzat en bicicleta |
Si alguna característica destaca d'aquesta travessa, a part de l'espectacularitat dels paisatges, és la gran alçada a la que es desenvolupa. Comptant els dies de pedaleig, de descans i d'algun trek que vam realitzar, vam estar més de 30 dies consecutius per sobre dels 3.000 metres d'alçada (19 en bicicleta), dels quals 15 vam estar per sobre els 4.000 (11 en bicicleta).
 |
| Recorregut en bici de color blau. |
 |
| Ampliació |
 |
| El coll de kunzum La, a poc més de 4.500 metres d'alçada |
L'adaptació a l'alçada és un factor determinant i un problema greu per als que viatgen en vehicle motoritzat, però no per als ciclistes, ja que l'augment d'altitud és molt progressiu i es va guanyant lentament, etapa per etapa. Tot i això no hem d'oblidar que pedalar amb alforges per sobre els 5.000 metres no és mai un passeig! A més a més tants dies pedalant per sobre dels 4.000 també passen factura.
 |
| Pedalant pel coll de Lachulung La, a 5.077 metres d'alçada |
Quan un es planteja aquest viatge ha de considerar que el menjar indi i les precàries condicions higièniques també acaben passant factura, així que s'han de preveure alguns dies de repòs per recuperar-se dels inevitables trastorns digestius lleus. També és molt recomanable "perdre" alguns dies realitzant algun trek, no només per ajudar a l'aclimatació, sinó per gaudir encara més del privilegiat entorn.
 |
| Trek de la vall de Markha |
Quan un es planteja aquest viatge ha de considerar que el menjar indi i les precàries condicions higièniques també acaben passant factura, així que s'han de preveure alguns dies de repòs per recuperar-se dels inevitables trastorns digestius lleus. També és molt recomanable "perdre" alguns dies realitzant algun trek, no només per ajudar a l'aclimatació, sinó per gaudir encara més del privilegiat entorn.
 |
| Glaceres i més neu a la vessant sud de l'Himàlaia |
Durant aquesta gran travessa vam gaudir d'uns escenaris naturals impressionants i força variats. Aquesta variabilitat paisatgística depèn, a més a més del factor altitudinal, de la proximitat de l'aire humit dels monsons provinents del subcontinent indi, de manera que a la vessant sud de l'Himàlaia hi ha més presència de vegetació, la neu i les glaceres són més abundants i es troben a cotes més baixes.
 |
| La roca despullada de formes suggeridores del Ladakh |
En canvi a la regió del transhimalaia, on es troba el Ladakh i per on va transcórrer la major part de la travessa, la vegetació brillava per la seva absència i el decorat de fons era un paisatge lunar dominat per la roca despullada que, lluny de la monotonia, ens delectava amb formes impossibles i suggeridores figures sota el paraigües d'un cel blau i radiant i una llum molt especial.
 |
| Remuntant la vall de Spiti sobre la bicicleta |
Precisament el Ladakh i la vall de Spiti van ser potser les regions on més ens va captivar la inhòspita i agresta bellesa dels seus paisatges, immensos i solitaris, sempre amb algun regal per sorprendre la nostra mirada i recompensar el nostre esforç. La bellesa dels seus escenaris és quelcom que sempre portarem molt endins.
 |
| Pedalant per la captivadora bellesa de la vall de Spiti |
 |
| Pedalant per la immensitat i solitud del Ladakh |
 |
| La cultura tibetana i el budisme imperen al Ladakh |
El nord de l'Índia no només ens va sorprendre per la diversitat paisatgística, sinó que encara ho va fer més per l'accentuada diferència cultural entre regions tant properes però tant llunyanes en quant a hàbits, costums, llengües i religions, doncs mentre a la vall de Kinnaur els seus habitants eren bàsicament hindús, a Spiti i al Ladakh eren profundament budistes mentre que al Kashmir imperava amb força la religió musulmana.
 |
| Musulmans al Kashmir |
 |
| Hindús a Kinnaur |
 |
| Obrers treballant a la carretera |
L'estat de les pistes i carreteres és també molt variat i resumint molt podríem dir que a les valls de Kinnaur i Spiti és força dolent (sobretot a la primera), a la Manali-Leh Highway està prou bé i de Leh fins a Srinagar està en bastant bon estat. A destacar la enorme quantitat d'esllavissades que vam trobar (especialment a Kinnaur) i el gran nombre d'obrers que hi treballen permanentment en unes condicions molt precàries.
 |
| Trànsit de camions per les perilloses carreteres de l'Himàlaia |
El trànsit va ser molt intens i caòtic al principi per les perilloses carreteres del Kinnaur, després a la vall de Spiti i al Ladakh gairebé va desaparèixer (potser perquè a principis d'octubre era ja el final de temporada!). Per les rodalies de Leh va tornar a augmentar i després, fins a Srinagar, de nou va disminuir força, a excepció dels centeners de combois militars que patrullaven contínuament la regió del Kashmir.
 |
| -Hola com va? |
Calia tenir paciència i un autocontrol gairebé budista quan els somrients xofers indis, a mans dels seus folklòrics camions Tata, feien sonar el clàxon a tort i a dret per saludar-nos i animar-nos, sobretot quan ho feien a dos pams del nostre cap! Que hi farem! El gran assortiment de clàxons estridents formen part inherent de qualsevol viatge a l'Índia... Sort que per moltes de les regions més espectaculars que vam passar el trànsit era ben escàs!
 |
| -Jo no em penso apartar més! |
 |
| - Meec meeeec !!! |
 |
| -Quan sigui gran vull un camió |
 |
| Pedalant pels paisatges infinits del Ladakh |
Sort que moltes de les regions més espectaculars per on vam pedalar tenien un trànsit ben escàs, fet que ens va permetre gaudir dels increïbles paisatges en tota la seva magnitud i apreciar la inhòspita bellesa submergits en la més aclaparadora solitud. La magnitud dels escenaris, els espais sense límit, la lleugeresa de l'aire i el cel d'un blau infinit ens mantenien captivats, gairebé embruixats.
 |
| Creuant els paisatges onírics del Ladak sobre la bicicleta |
Teníem la sensació de pedalar per la fi del món, allí on es barregen els somnis i la realitat i a on gairebé tot és possible, un món governat per forces sobrenaturals que modelen les muntanyes amb formes capricioses i on les condicions són massa dures per a que tingui lloc el miracle de la vida. Les nostres bicicletes semblaven navegar per aquest univers oníric, atretes per la crida de nous paisatges i nous decorats.
 |
| Pedalant per la capçalera de la vall de Spiti |
 |
| La permanència en alçada és un factor determinant |
 |
| Ascendint el port Nakeela La a través de les "Gata Loops" |
 |
| Taglang La, punt culminant de la Manali-Leh Highway |
 |
| Pedalant entre pobles budistes tibetans |
Darrera cada gran port ens esperaven nous paisatges, noves emocions i noves cultures, guardades gelosament durant segles per gegantines barreres naturals que les han mantingut gairebé immutables al pas del temps, com el remot Ladakh, també conegut com a Tibet indi, antic regne budista independent enclavat a gran alçada, entre l'Himàlaia i el Karakorum.
 |
| En bicicleta per un dels trams de la Manali-Leh Highway |
 |
| Au som-hi!! |
Au som-hi!!
